Tot i que es va establir el 1930, no es va començar a aplicar fins al 1934. Així que King Kong, una pel·lícula de terror i tendresa estrenada el 1933, va aconseguir escapar de les directrius de l’anomenat Codi Hays, un garbuix de regles restrictives redactades per un republicà, William H. Hays, capficat a encabir les produccions cinematogràfiques —que tothom veia aleshores— dins dels límits de la moral i la decència més puritanes. Això va permetre que la relació entre la gegantesca bèstia primitiva, el Rei Kong, i la bella protagonista femenina de qui acabava enamorant-se traspue un grau de voluptuositat sorprenent fins i tot en l’actualitat. No hi havia relació més «impura» possible. Alguns fins i tot pensaren que es tractava d’una al·legoria de l’amor interracial en un moment en el qual la gent de color vivia en condicions d’apartheid. El cas, però, és que malgrat que el Codi Hays estipulava que l’amor impur mai no podia ser atractiu o formós —en clara referència a les relacions interracials— és evident que un dels grans atractius de la pel·lícula és, precisament, la tendresa i sensualitat amb què el gran animal salvatge tracta la seua estimada humana civilitzada. Només per això paga la pena vore una pel·lícula, en tots el sentits, excepcional. Tan excepcional que el 1991 la Llibreria del Congrés nord-americà la va considerar «culturalment, històricament i estèticament significativa» i la seleccionà per a la seua preservació en el National Film Registry.