Diuen que qui vulga saber de sexe i amor ha de llegir dos llibres distints. La gramàtica del desig és poc donada a seguir regles sintàctiques fixes: al contrari que amar, desitjar és un verb copulatiu amb una transitivitat variable. Aquesta dissimetria il·lustra a la perfecció el principi de sociabilitat insociable tal com l’entenia el mateix Kant, perquè al cap i a la fi el desig és aquesta pulsió individual i individualista amb la qual un «entropessa amb si mateix i el porta a voler disposar de tot segons li plau». L’amor és una força agregativa mentre que el desig és dissociatiu, un tropisme d’apetit desordenat que busca la satisfacció immediata i se serveix dels altres amb fi ns instrumentals. En canvi l’amor —i sobretot el matrimoni, la seua expressió fòssil— obliga a la contenció sicalíptica per mor d’un compromís de fidelitat compartida. Per al filòsof britànic Bertrand Russell una de les finalitats de la institució matrimonial era precisament la d’impedir —o almenys difi cultar— que el consort poguera trobar en una altra part algun al·licient eròtic de major interés. No debades, l’etimologia de cònjuge remet a la idea de jou.

Aquest grapat de personatges que es reuneix en una casa de camp prop del llac Memphrémagog del Quebec són un grup de denkbeamte —o funcionaris del pensament— que imparteixen classe en la Universitat i pretenen servir de guia moral als altres sense adonar-se que ells mateixos caminen perduts. S’ha dit que aquesta és una comèdia de costums i una sàtira sociopolítica. I és cert. Però també és una pel·lícula de tesi: quan la recerca de la felicitat individual és l’única cosa que importa en una determinada civilització, és símptoma que està en declivi. És un trop clàssic: «els hàbits i costums afecten, més poderosament que les lleis, l’esperit dels pobles», deia el 1783 Johann Friedrich Zöllner, un capellà alemany francmaçó i il·lustrat (sí, llavors això era possible). Va succeir amb la caiguda de l’Imperi Romà, es va repetir amb la de l’Antic Règim i ara potser li estarà passant el mateix a l’imperi «americà». Cal recordar que la pel·lícula es va estrenar el 1986, quan l’hedonisme contumaç els va paréixer a molts l’únic agafador possible per a salvar-se del naufragi de les grans ideologies.