HUI:
Dilluns 23 de Juliol de 2018 /
Tancat
Dimarts 10 de juliol a les 22h
CINEMA A L'ESTIU. «PARELLES»
El declive del imperio americano (Denys Arcand, 1986)
Amor en carn crua
Activitat Gratuïta
  • El declive del imperio americano (Denys Arcand, 1986)
    El declive del imperio americano (Denys Arcand, 1986)
Projecció de la pel·lícula «El declive del imperio americano» (Le Déclin del empire américain) Denys Arcand, Canadá, 1986, VOSE, 102’, +13 dins de «Cinema a l'estiu». En aquesta edició, sota el títol «Parelles. Noves i velles maneres de resoldre la insoluble sociabilitat», el cicle pretén mostrar com ha evolucionat la nostra forma d'entendre i viure la vida en parella en l'últim segle. Accés lliure i gratuït.

Diuen que qui vulga saber de sexe i amor ha de llegir dos llibres distints. La gramàtica del desig és poc donada a seguir regles sintàctiques fixes: al contrari que amar, desitjar és un verb copulatiu amb una transitivitat variable. Aquesta dissimetria il·lustra a la perfecció el principi de sociabilitat insociable tal com l’entenia el mateix Kant, perquè al cap i a la fi el desig és aquesta pulsió individual i individualista amb la qual un «entropessa amb si mateix i el porta a voler disposar de tot segons li plau». L’amor és una força agregativa mentre que el desig és dissociatiu, un tropisme d’apetit desordenat que busca la satisfacció immediata i se serveix dels altres amb fi ns instrumentals. En canvi l’amor —i sobretot el matrimoni, la seua expressió fòssil— obliga a la contenció sicalíptica per mor d’un compromís de fidelitat compartida. Per al filòsof britànic Bertrand Russell una de les finalitats de la institució matrimonial era precisament la d’impedir —o almenys difi cultar— que el consort poguera trobar en una altra part algun al·licient eròtic de major interés. No debades, l’etimologia de cònjuge remet a la idea de jou.

Aquest grapat de personatges que es reuneix en una casa de camp prop del llac Memphrémagog del Quebec són un grup de denkbeamte —o funcionaris del pensament— que imparteixen classe en la Universitat i pretenen servir de guia moral als altres sense adonar-se que ells mateixos caminen perduts. S’ha dit que aquesta és una comèdia de costums i una sàtira sociopolítica. I és cert. Però també és una pel·lícula de tesi: quan la recerca de la felicitat individual és l’única cosa que importa en una determinada civilització, és símptoma que està en declivi. És un trop clàssic: «els hàbits i costums afecten, més poderosament que les lleis, l’esperit dels pobles», deia el 1783 Johann Friedrich Zöllner, un capellà alemany francmaçó i il·lustrat (sí, llavors això era possible). Va succeir amb la caiguda de l’Imperi Romà, es va repetir amb la de l’Antic Règim i ara potser li estarà passant el mateix a l’imperi «americà». Cal recordar que la pel·lícula es va estrenar el 1986, quan l’hedonisme contumaç els va paréixer a molts l’únic agafador possible per a salvar-se del naufragi de les grans ideologies.

10/07/2018
Afegir al calendari
El declive del imperio americano

(Le Déclin del empire américain) Denys Arcand, Canadá, 1986, VOSE, 102’, +13
Dimars 10 de juliol a les 22h

Accés lliure i gratuït
Terrassa i jardí del MuVIM

La pel·lícula es vertebra a través dels diàlegs entre els personatges. Aquests diàlegs poden ser alhora hilarants per la brutal sinceritat i desmoralitzadors per la perspicàcia. Potser això explica que, quan l’any següent va ser nominada, no aconseguira l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa a pesar del seu rotund èxit internacional. Guardó que sí que va obtindre la segona part del film, estrenada dèsset anys després. Las invasiones bárbaras és un film dur, sens dubte, que parla de la mort i aborda les seqüeles que han tingut els fills dels protagonistes d’aquesta pel·lícula, però els diàlegs estan lluny de tindre la força corrosiva d’aquesta primera part.

El millor

A través de les conversacions dels personatges, d’alguns girs de guió i d’uns pocs flashback, Denys Arcand construeix tot un clàssic del cine independent que resisteix excel·lentment el pas del temps.

El protagonisme que la pel·lícula concedeix al punt de vista femení sobre les relacions afectives, incidint especialment en les pròpies i privatives formes d’entendre i viure la sexualitat. Tota una novetat fa trenta anys. I potser també ara.

Horari

10/07/2018 - 22:00
ACTIVITATS RELACIONADES
Segueix-nos:
Subscriu-te al nostre butlletí:

Horari:
De dimarts a dissabtes:
de 10 a 14h. i de 16 a 20h.
Diumenges i festius:
de 10 a 20h.
Tarifes:
Exposició permanent:
Precisa de reserva prèvia
Informació i reserves:
Copyright©2017 MuVIM Quevedo 10 i Guillem de Castro 8 | 46001, València.  Tots els drets reservats
Site developed with Drupal