Pijama para dos (Delbert Mann, 1961)
Encara que ara semble difícil de creure, la cantant Doris Day i l’actor Rock Hudson formaven al principi una parella improbable. Ell deambulava per pel·lícules de sèrie B fins que Douglas Sirk el va triar per a protagonitzar juntament amb Jane Wyman el seu melodrama Magnificent obsession (Obsessió) el 1954. Ella era una prestigiosa cantant de varietats que participava sobretot en pel·lícules que explotaven els seus dots per a la música i el ball. El 1959, els estudis Universal van decidir reunir-los com a parella protagonista en Pillow Talk (Confidències a mitjanit) que es va convertir en un èxit de taquilla i li va valdre a Doris Day la seua única nominació als Oscars.
De fet, l’èxit de la cinta va ser tal que els estudis van decidir obrir una franquícia cinematogràfica amb la parella i el producte: només dos anys després, el 1961, es presentava el públic Lover come back (Pijama per a dos), una comèdia romàntica que mantenia pràcticament la mateixa estructura argumental que l’anterior. Perquè en ambdós casos tot parteix d’un contratemps tècnic: els dos protagonistes comparteixen accidentalment línia telefònica, la qual cosa els permet escoltar les converses de l’altre i detestar la personalitat del company d’auricular. Aquest serà precisament el detonant d’una sèrie d’equívocs i malentesos —casuals en un primer moment, intencionats després— que no evitaran, amb tot, que l’amor acabe triomfant de manera inesperada. Com inesperada va ser la química que desprenia la relació entre dos actors d’una formació i —ara ho sabem millor— d'apetits sentimentals tan diferents El més sorprenent, sens dubte, és que cinquanta-set anys més tard la pel·lícula no sols se sosté dignament en peu, sinó que —a part de certes excrescències sexistes que mereixen revisió— manté una frescor insòlita que continua fent-nos riure.
(Lover Come Back) Delbert Mann, EE.UU., 1961, VOSE, 107’
Dissabte 7 de juliol a les 22h
Accés lliure i gratut
Terrassa i jardí del MuVIM
L'engany és la pedra angular de les dues primeres comèdies romàntiques protagonitzades per Rock Hudson i Doris Day. Però en Pijama para dos aquesta idea es reforça encara més perquè els seus personatges es dediquen professionalment a una activitat que començava a cobrar cada vegada més importància en un capitalisme que apuntava ja al consum com a principa motor econòmic: el món de la publicitat. De fet, Jerry Webster —paper encarnat per Rock Hudson— és un descarat amb èxit en els negocis precisament perquè no dubta a utilitzar tots els estratagemes associats al camp semàntic de la mentida: entabana, simula, falseja, confon i fins i tot estafa. Al cap i a la fi, la publicitat tracta de seduir el comprador potencial, de la mateixa manera que el protagonista acaba seduint el seu partenaire en la pel·lícula. I aquest seduït per ella.
La pel·lícula és un model clàssic de comèdia romàntica d’embolics en què el guió no deixa de retòrcer-se argumentalment.
La crítica als excessos de la publicitat, encara que no pose en dubte els seus aspectes més sexistes. No s’ha d’oblidar que és un producte de principi dels anys seixanta amb prop de seixanta anys a les esquenes.
