Feminitzar la política
És innegable l'empremta política que el feminisme ha deixat en les societats avançades des de l'últim terç del segle XX. Entre altres coses perquè el feminisme ha sigut i és un moviment de reforma social els objectius del qual —això va quedar clar fa temps— només poden aconseguir-se a través de l'acció política. Però potser ha arribat l'hora de plantejar-se si hem de conformar-nos amb aportar un biaix o una perspectiva diferent a les formes habituals d'entendre i fer política. ¿És el feminisme una thin ideology que necessita amalgamar-se amb ideologies de gruixut calibre, com la socialdemocràcia, per a resultar operativa? ¿És un mòdul més que s'afegeix als ja existents (ecologisme, pacifisme, animalisme, etc.) en l'enginyeria política actual? ¿O, per contra, ha arribat l'hora de feminitzar la política, és a dir de canviar la forma de gestionar els assumptes públics partint d'una perspectiva de gènere però ampliant el seu radi d'acció a tot el conjunt de la societat?
► Pel·lícula: ‘El orden divino’ (Die göttliche Ordnung). Petra Biondina Volpe, Suïssa, 2017, VOSE, 96’
En 1971 les dones encara no podien votar a Suïssa. Nora és una jove mestressa de casa i mare de dos fills que viu en un xicotet i pintoresc poble on les notícies de les protestes pels drets civils, la revolució sexual i els moviments contraculturals a penes són tema de discussió. És una persona tranquil·la que compta amb la simpatia general. Però, quan el seu marit li prohibeix acceptar un treball a temps parcial, la frustració la porta a implicar-se en la lluita pel sufragi femení més del que ella havia previst.
Accés lliure fins a completar l'aforament.
Les entrades començaran a repartir-se 30 minuts abans de cada sessió en el punt d'informació del museu.
Cándida Barroso (València, 1959) és infermera de formació, policia local de professió i activista feminista de vocació. Ingressà de funcionària en el Cos de la Policia Local de València l'any 1981, la primera promoció en la qual van entrar dones. Durant 8 anys ha sigut la Secretària Confederal de la Dona de CCOOPV. Actualment forma part de l'Executiva Confederal CCOOPV com a vocal. Participa en el Consell de participació de les Dones i per la Igualtat de València i en el de Paterna.
Júlia Sevilla (València, 1940) és una dona feminista que ha defensat la igualtat de les dones en tots els àmbits, especialment en el poder. Una lluita en la qual sempre ha estat acompanyada per les associacions de dones progressistes i la Red Feminista de Derecho Constitucional. Primera professora a Espanya de Dret Constitucional, primera lletrada de les Corts Valencianes, primera dona premiada amb el Francesc de Vinatea i Medalla d'Or de la Universitat de València, Júlia Sevilla ha obtingut el premi de la Diputació de València en la lluita contra la violència de gènere.
