Les ciutats van ser i són pensades per homes, perquè des de l'Antiguitat eren ells els qui estaven legitimats per a participar en els assumptes públics, confinant a les dones a la vida domèstica i l'àmbit privat. No és d'estranyar que les urbs siguen poc amables per a dones, xiquets o majors: els accessos, la mobilitat i els espais públics no estan pensats per a tota mena d'habitants. Amb la industrialització, la dona s'ha incorporat progressivament a la vida laboral, però encara li estan vetats certs espais de deliberació pública i professional, com el disseny de les ciutats. L'urbanisme «feminista», sorgit després de la segona onada del feminisme americà, pretén adaptar les ciutats a les diferents necessitats segons gènere i edat. Encara que va sorgir en els anys 70, les seues idees continuen plenament vigents a l'hora de concebre una ciutat amb perspectiva de gènere. Una utopia possible que no es realitza, simplement, per falta de voluntat.

► Pel·lícula 'Citizen Jane: Battle for the City' Matt Tyrnauer, EEUU, 2016, VOSE, 92’

Com una dona, periodista sense carrera universitària acabada i mare de tres fills, va aconseguir parar alguns dels projectes urbanístics més rellevants de ciutats com Nova York i Toronto? En Mort i vida de les grans ciutats (1961) Jane Jacobs — algú a qui els seus enemics tractaven de menysprear qualificant-la de «una simple mestressa de casa»— va alertar de les conseqüències irreversibles d'una planificació exclusivament centrada en factors economicistes, enfrontant-se entre altres a Robert Moses, un poderós constructor amb gran influència política. Aquest documental reconstrueix aquella peripècia hercúlia.