No està massa clar quan va aparéixer —o es va inventar— això que coneixem com amor romàntic. Alguns diuen que va nàixer en les corts occitanes del segle XII, que van donar a llum l’anomenat amor cortés. D’altres parlen del segle XIX i remeten al moviment romàntic, que va reivindicar el paper i la preeminència de les emocions, fins llavors sotmeses al jou de la moralitat o la racionalitat més estricta. Ara tenim clar que l’amor té a veure sobretot amb els sentiments de dues persones, però no fa molt de temps els matrimonis obeïen a moltes altres raons, sobretot econòmiques, que tenien en compte més l’estatus social que els sentiments privats.

En el nou món, un jove advocat de bona posició social —el nom del qual és precisament Newland Archer— participa en els preparatius de la seua boda amb una aparentment ingènua joveneta que, com ell, també pertany a la classe benestant novaiorquesa. Però ho fa de la mateixa manera que aborda tots els seus assumptes en la vida, treball inclòs: amb desgana, sense cap entusiasme. La seua apatia vital desapareixerà, tanmateix, amb l’arribada de la comtessa Olenska, cosina de la seua promesa, que arrossega un passat escandalós que és el tema de murmuració d’una alta societat en la qual aparentar és tant o més important que ser. Per fi a Newland Archer li interessa alguna cosa —i algú— de veritat. Però, acostumat a la resignació, li costa decidir-se. Quan finalment ho fa, descobrirà que la seua promesa no era tan innocent com semblava en un principi. I que el seu entorn social privilegiat, ple de confort i propens a la mol·lície, pot convertir-se en una presó els barrots de la qual són difícils d’advertir i de la qual resulta pràcticament impossible escapar.