Les persones som contradictòries, socials i esquerpes alhora. Necessitem els nostres congèneres, però també els defugim perquè som inevitablement egoistes. Kant ho anomenava «la insociabilitat insociable» i pensava que era una de les nostres característiques més idiosincràtiques... i problemàtiques. La unitat bàsica de la sociabilitat és la parella, depòsit de moltes de les meravelles, però també de les misèries de l’ésser humà, i aquest cicle vol mostrar com ha evolucionat la nostra forma d’entendre-la i viure-la en l’últim segle.

Fotograma: La edad de la inocencia

La unitat bàsica de la sociabilitat és la parella, depòsit de moltes de les meravelles, però també de les misèries de l’ésser humà, i aquest cicle vol mostrar com ha evolucionat la nostra forma d’entendre-la i viure-la en l’últim segle

El cicle, per descomptat, no pretén oferir una imatge exhaustiva d’aquesta evolució, però sí prou panoràmica. Tampoc no s’ha adoptat una perspectiva de gènere ni de diversitat sexual a l’hora de seleccionar les pel·lícules. S’ha privilegiat, en canvi, una visió diacrònica que permeta a l’espectador fer-se una idea —resumida i succinta— de com ha anat modificant-se històricament el nostre comportament afectiu durant el segle XX i, inclús, un poc més enllà. Donada la importància manifesta que, al llarg d’aquest segle, ha anat adquirint la tecnologia en la nostra vida quotidiana, el cicle també presta una atenció especial a la seua influència creixent —per a bé i per a mal— en la nostra intimitat emocional.