«La venedora de mistos» és el projecte expositiu de Marta Beltrán (Granada, 1977) guardonat amb el Premi de Dibuix DKV-MAKMA, un premi amb tres edicions a les seues esquenes que busca d’aproximar l’art contemporani al públic general valent-se de la potència i l’atemporalitat del conte i el dibuix. 

Encara que el títol «La venedora de mistos» pren el nom del conte d’Hans Christian Andersen publicat el 1845, Marta s’inspirà inicialment en Iris (Kati Outinen), personatge de la pel·lícula d’Aki Kaurismäki: La xica de la fàbrica de mistos (1990) per confeccionar la seua proposta plàstica que té com a fil conductor el sentiment de compassió que desperten dos personatges femenins: la xicoteta venedora de mistos en el conte d'Andersen i Iris en el film citat que, malgrat tindre una personalitat i un final tan diferents, mantenen un cert paral·lelisme en molts aspectes com ara la necessitat, la humilitat social i la deshumanització de l’entorn en el qual ambdues subsisteixen.

Una reflexió al voltant de la solitud i l'aïllament de la dona a partir de la filmografia de Kaurismäki 

Marta Beltrán se centra en la solitud dels personatges femenins i en les diferents maneres amb què superen les seues dificultats en l’entorn de la classe humil del nord d’Europa tan ben plasmat pel director. Amb més de cinquanta dibuixos que representen algunes de les seqüències i dels personatges de les seues pel·lícules, Marta elabora un discurs propi que no perd la relació amb la història del conte d’Andersen a través d'aqueix fil conductor comú: la humilitat de l’estrat social del qual procedeixen els personatges i la diversitat d’opcions i camins per a tirar endavant. 

La mostra es divideix en tres seccions que indaguen en la representació de la dona a l'espai interior, la interacció amb l'altre i la seua presència, i la relació amb els objectes quotidians.

La dona de «La venedora de fòsfors» es presenta com a víctima i heroïna d'unes condicions socials que la col·loquen al límit i l'emplacen a cercar una eixida que no passada per la destrucció, ni d'ella mateixa, ni dels personatges que l'envolten, ni del seu entorn.

Marta Beltrán és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Granada. Cursa un any de llicenciatura en la Universitat de Loughborough (Anglaterra), gràcies a una beca Erasmus, i posteriorment realitza estudis de postgrau en diverses universitats. Actualment viu i treballa a Granada des d’on explora l’expansió del dibuix passant del format petit i mitjà fins al desenvolupament de la composició monumental. La seua principal motivació sorgeix de la representació de la figura femenina com a element expressiu de continguts inconscients i emocionals. A partir de la identificació amb pràctiques de ficció realitzades per dones, o que tenen aquestes com a protagonistes dins del cinema, pretén acostar-se a una nova narració subjectiva.

Al 2017, a més del Premi DKV-MAKMA, rep la Beca Daniel Vázquez Díaz i el Premi de Dibuix Gregorio Prieto.