HUI:
Diumenge 14 de Juliol de 2024 /
Obert de 10 a 14h i 16 a 20h
Fins al 4 de juny
Exposició temporal
La revolta de la raó
Joies de la Biblioteca del MuVIM
Gratuïta
Fit for English speakers
Els volums originals de l’Encyclopédie i algunes obres senyeres dels il·lustrats es poden vore ara convenientment contextualitzades en una relectura museogràfica que destaca el paper polític i transformador que va jugar la Il·lustració en el naixement del món modern.

Conten que, quan una dama de l’aristocràcia es negà a creure que l’obra dels il·lustrats hagueren tingut alguna cosa a vore amb la Revolució francesa, l’escocés Thomas Carlyle, assenyalant els volums de l’Encyclopédie, li va espetar: «¿veu vosté aqueixos llibres, senyora meua»? ¡Doncs la segona edició de cadascú d’ells s’enquadernà amb la pell dels que s’havien rigut de la primera!».

A hores d’ara ningú dubta que les revolucions americana i francesa, que canviaren el món de forma irreversible, foren precedides per una «revolució de la ment»: un lent però progressiu canvi d’idees que va tindre lloc al llarg dels segles XVII i XVIII propiciat per diferents llibres escrits pels anomenats philosophes: pensadors que volien canviar el món a través de la raó propalant idees tan «revolucionàries» com la de la igualtat de tots els homes i dones. Tot un anatema en un món estamental i jeràrquic on alguns (l’aristocràcia) disfrutaven d’una riquesa i d’uns privilegis que negats a la majoria (la plebs) i on els reis ho eren per designi diví.

Acabar amb els opressors, els fanàtics i els intolerants

La idea inicial era preparar una versió francesa de la Cyclopaedia d’Ephraim Chambers (1728), que havia estat tot un èxit de vendes a Anglaterra. Però després de diferents avatars que van fer malbé la idea seminal, l’editor André Le Breton encomanà l’empresa a Diderot i d’Alembert, que transformaren per complet el projecte.

La finalitat d'una enciclopèdia —es diu a la mateixa Encyclopédie— és reunir els coneixements dispersos per la faç de la terra, exposar el sistema general als homes amb qui convivim i transmetre'l als homes que vindran després de nosaltres

Eixa era la intenció declarada de l’obra. Però hi havia, també, propòsits més sibil·lins: en una carta escrita el 1762 a Sophie Volland, Diderot afirmava que «aquesta obra segurament produirà amb el temps una revolució en les ments, i espere que els tirans, els opressors, els fanàtics i els intolerants no en guanyen. Haurem servit a la humanitat»

En el principi fou Descartes

Tot va començar en realitat un segle abans, quan René Descartes va publicar el seu Discurs sobre el mètode (1637). Allí afirmava que no es creuria res si no havia arribat ell mateixa a la conclusió que era cert. Ara sembla una bajanada, però aleshores era una idea perillosa, perquè volia dir que no es refiava del que havien dit altres abans d’ell, ja foren Aristòtil, Ciceró o Sèneca. O la Bíblia, posem per cas. Aquell principi podia conduir a l’heretgia.

Però aquella màxima cartesiana tenia sentit en el context històric en què es va formular: al segle XVII Europa es desagnava en guerres de religió, on es mataven entre ells cristians que asseguraven creure en el mateix Déu i llegir les mateixes escriptures revelades. Per assegurar la pau civil era imprescindible, doncs, trobar un mètode adequat per descobrir una veritat indubitable que tots pogueren acceptar.

Tot el meu propòsit —assegurava Descartes— era buscar una base segura i rebutjar la terra movedissa i la sorra per trobar la roca o l’argila

Aquelles diferències religioses que s’expressaven violentament fins i tot dins de cada país expliquen també la decicida aposta que un altre filòsof anglés, John Locke, va fer a favor de la tolerància religiosa i, sobretot, de la separació entre Església i Estat, com va deixar escrit a la seua Carta sobre la tolerància (1689).

Un moviment també polític

Es tractava, doncs, de reorganitzar el món atenent exclussivament principis racionals. L’enciclopèdia de Diderot i d’Alembert buscava oferir una visió racional, no teològica, del món i de la vida. Però la Il·lustració no era una qüestió merament intel·lectual ni cosa de quatre erudits: era un moviment reformista que postulava l’igualitariste jurídic i que defenia l’aplicació de principis racionals per a millorar la vida de la gent en aquest món, no en el més enllà. Això era el progrés. La Il·lustració fou, per tant, un moviment decididament polític, no neutral, amb una clara voluntat intervencionista en la societat i en la política.

Pestífera filosofia

És evident que no tot el món volia que les coses canviaren. Foren precisament els intents de racionalitzar la religió —depurant-la de pràctiques supersticioses i limitant la seua influència sobre la societat civil— allò que més va enfurismar els apologetes cristians, que es llançaren en tromba a combatre les innovadores idees d’aquella filosofia que no dubtaren a qualificar d’«impía» i «pestífera» perquè amenaçava «reyes, autoridades y religión», com es deia en una obra titulada Preservativo contra la irreligión o los planes de la filosofía contra la religión y el Estado, que ara es podrà vore en l’exposició, ubicada en la Sala Baixa del MuVIM.

13/05/2023 a 4/06/2023
Afegir al calendari

Llibres que canviaren el món

El MuVIM conserva en la seua Biblioteca alguns llibres dels segles XVII i XVIII que són autèntiques joies de l’art de la impressió, com ara un exemplar original de l’Encyclopédie de Diderot i d’Alembert. Lluny de ser només curiositats bibliogràfiques, es tracta de llibres que contribuïren decisivament a canviar el món. A crear un nou món: el nostre, en el qual la vida en comú està ordenada de la manera més racional i democràtica possible. Ara, el museu ha volgut mostrar al públic algunes d’aqueixes obres, però posant-les en el seu context. És a dir, explicant d’una manera succinta com i de quina manera canviaren la nostra forma de pensar. De viure i de veure la vida. Perquè mai oblidem que aconseguir els drets dels quals disfrutem costà segles, però perdre’ls podria ser només qüestió d’anys.

 

Biblioteca MuVIM

Lloc

Sala Alfons Roig
Segueix-nos:
Subscriu-te al nostre butlletí:

Horari:
De dimarts a dissabtes:
de 10 a 14h. i de 16 a 20h.
Diumenges i festius:
de 10 a 20h.
Tarifes:
Exposició permanent:
Precisa de reserva prèvia
Informació i reserves:
Copyright©2017 MuVIM Quevedo 10 i Guillem de Castro 8 | 46001, València.  Tots els drets reservats
Site developed with Drupal