HUI:
Divendres 25 de Setembre de 2020 /
Obert de 10 a 14h i 16 a 20h
Del 23 de juliol al 27 de desembre
Exposició temporal
Olga Sinclair. L'alegria de pintar
Gratuïta
“L’amor no troba el seu sentit en l’ànsia de les coses fetes sinò en l’empenta per participar en la construcció d’eixes coses”
Zygmunt Bauman
 

Parlar de la pintura d’Olga Sinclair és parlar de la seua vida. Des de ben menuda, son pare, Alfredo Sinclair, no la obsequià amb nines sinò amb pinzells i un milió de colors.

Olga neix i creix a un món creatiu: el taller de pintura de son pare. Respira l’olor dels olis, de la goma dammar, de la trementina y dels  verníssos; i ahí descobrirà el seu primer amor, eixe amor que mai s’oblida, eixa passió a la qual ha estat fidel de per vida: la pintura.

L’artista ens explica les converses que mantenia amb son pare sobre els grans mestres de la pintura i que més tard marcaren la seua obra. Pablo Picasso, Juan Gris, Giorgio Morandi, Diego Velázquez o Francis Bacon, eren analitzats per tots dos per esbrinar-ne les seues tècniques pictòriques, les seues composicions i la seua llum.

En els seus inicis com artista, como tots els grans pintors, executa obres acadèmiques i formals. Més tard, aconsellada per son pare, experimenta i trenca amb esquemes preconcebuts; ell l’anima a trobar un camí propi superant totes les dificultats tècniques com artista, com a dona artista a un món fonamentalment masculí.

La seua formació començà al seu estimat Panamá; a poc a poc, però, ella sap que eixe món la limita i necessita ampliar l’horitzó, conéixer altres costums, altres tècniques i altres llenguatges expressius. A més, ella vol i necessita educar la mirada i conéixer la pintura occidental a fons.

En eixe temps, les reproduccions fotogràfiques són la única documentació visual amb una qualitat de resolució molt per davall de l’actual.

En 1976 estudia a Madrid i gaudeix amb la contemplació de les obres dels grans mestres de la pintura espanyola. Es menja pels ulls el Museo del Prado el qual visita amb molta frequència. Els clarobscurs de Goya, les pinzellades de Velázquez, de Brueghel o de Tiziano, les formes de compondre i les seues paletes de color; tot s’ho mira amb passió l’Olga Sinclair per apropiar-se de la seua essència.
Segueix els estudis a Londres on coneix l’obra de Francis Bacon, al qual admira profondament i queda impressionada pels traços lliures i violents de l’artista. Olga explica que haver conegut Bacon la marcarà per sempre i tindrà un gran impacte en la seua técnica.

Viu a Holanda durant curts periodes de temps i té l’oportunitat d’adelitar-se  amb els intimistes pintors flamencs: Vermeer, Durero i Rembrandt. També és un impacte estètic: el refinament burgés i la tècnica depurada mostren a Sinclair una concepció joiosa i intimista de la composició i del color.
 

Els quadres que presenta en aquesta exposició poseeixen capes superposades  de textures i colors; històries interminables que es repeteixen, ens adverteixen, ens commouen; sempre en moviment, sempre canviant.

Olga és una artista líquida que està sempre innovant; no li importa desfer-se d’una fòrmula segura, d’una comercialització fácil. Ella flueix, s’arrisca, no ens dóna respostes ni predica veritats absolutes ni ens ofereix una guia. Olga ens dóna plena llibertat per formular les nostres pròpies interpretacions.

D’altra banda, la seua gran tècnica acadèmica fa d’ella una artista rigorosa que està en permanent evolució, que se re-inventa sense por ni temor.

Ha acumulat una gran memòria visual (els països on ha viscut tan diferents entre ells: Panamá, Bolívia, Holanda, Espanya o Indonèsia) i eixa memòria està en la seua producció i estimularà la creació de versions enigmàtiques d’assumptes qüotidians que ella embolica amb hiperbòliques espirals de color i pinzellades dures i violentes com les de Bacon, en un remolí de passió.

En aquesta exposició, els seus quadres están embolcats amb un environament poètic de textures i pinzellades gestuals pròpies del llenguatge de l’abstracció.

La força de la seua pinzellada, amb aparença delicada encara que determinant i ferotge, ens mostra una dona que ha hagut de reconstruir-se una i altra vegada en aquest món líquid i difícil que sempre aconsegueix de  reconquerir.

En tot el que fa, la llum i el moviment són els elements fonamentals. Els colors, pristins, nets i enlluernadors semblen brollar  com l’aigua i vessen del quadre de forma encisadora. El moviment entres els clarobscurs i les espirals impossibles ens transmet la sensació d’expandir-se més enllà  dels límits físics del llenç.

Acadèmia i llibertat expositiva, aparentement contradictòries, s’uneixen en composicions equilibrades. Els assumptes íntims s’hi entrellacen amb qüestions universals. El seu posicionament actual front a la vida i a aquest futur incert i desconegut és el que Olga Sinclair exposa al MuVIM i ens ho explica com ella sap fer-ho: amb els seus quadres, els seus dibuixos i la seua alegria de viure.

 

Alfia Leiva del Valle
 

 

23/07/2020 a 27/12/2020
Afegir al calendari

Alfredo Sinclair Ballesteros (1914-2014)

El pare d’Olga Sinclair és considerat el primer panameny a explorar l’expressionisme abstracte.

Estudià pintura a l’Escola Superior de Belles Arts Ernesto de la Cárcova de Buenos Aires (Argentina) entre el 1947 i el 1951 sota la tutela de Jorge Soto Acebal. Va ser professor de dibuix i de pintura a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Panamá.

És conegut com el pare de l’abstracció en la pintura panamenya. En les seues obres fa servir tècniques mixtes i colors brillants. Treballà el figurativisme, però fonamentalment les referències semi-abstractes referides a la congestió urbana o a animals com ara peixos, iguanes insectes, etc. componen gran part de la seua creació.

La seua obra s’ha inclinat a un abstracte líric, evolucionat en la dècada de 1970 cap una abstracció quasi completa. D’entre tota la seua temàtica, les cares de les criatures són una característica essencial de les seues obres.

Els moments de soledat són seductors i temibles i converteixen l'escenari en una paròdia sense sentit ni memòria.

Pinte perquè els esperits em murmuren bojament dins del meu cap, deia El Greco, i jo crec que no són els esperits els que murmuren; són les neurones cansades de tant de mirar sense intervenir en l'avorrit escenari del contemplat, condemnat a existir invariablement, sense un toc plaent d'explorar l'intocable, de manejar l'invariable.

Notes d'Olga Sinclair, 
Madrid, confinament per la pandèmia, 2020.

Lloc

Sala Parpalló
Segueix-nos:
Subscriu-te al nostre butlletí:

Horari:
De dimarts a dissabtes:
de 10 a 14h. i de 16 a 20h.
Diumenges i festius:
de 10 a 20h.
Tarifes:
Exposició permanent:
Precisa de reserva prèvia
Informació i reserves:
Copyright©2017 MuVIM Quevedo 10 i Guillem de Castro 8 | 46001, València.  Tots els drets reservats
Site developed with Drupal