Per a Ryan Bingham la felicitat, com deia el poeta, consisteix a anar per la vida lleuger d’equipatge, és a dir, carregat estrictament amb el que cap en una maleta menuda, d’aquestes que es poden pujar a bord de l’avió sense facturar ni tan sols en la terminal de l’aeroport. La felicitat, segons ell, s’aconsegueix mirant les coses amb la distància i sobrevolant els problemes. Literalment. Perquè Ryan viatja constantment per raons de treball: és el representant d’una empresa de recursos humans, a qui contracten unes altres empreses perquè vaja i acomiade in situ els treballadors que ja no els interessen.

Això és una cosa que a Ryan no li importa fer. Primer, perquè no se sent afectat gens ni mica pels problemes que l’acomiadament puga generar a les persones assegudes davant seu per a rebre tan males notícies. En segon lloc, però no menys important, perquè amb tant de viatge està a punt d’arribar a ser la setena persona ―i la més jove― que aconsegueix la targeta que American Airlines lliura a qui ha volat en les seues línies més de 10.000 milles. Tota aquesta manera de viure, no obstant això, es veu amenaçada de sobte amb la proposta innovadora d’una nova companya de treball, que ha dissenyat una interfície que permetria acomiadar els treballadors de qualsevol part del país sense necessitat de desplaçar-se fins al lloc.

VOSE. Accés lliure, però seients limitats.