Si nosaltres escrivim combinant lletres és perquè l'escriptura sil·làbica precedent era massa farragosa. I la simplicitat intel·ligent es va imposar. L’acrofonia, inventada pels grecs, va proposar reduir la pronunciació lectora de les paraules al seu primer so (acro= inici; fonia= so oral).
Així, en els termes com a “museu”, aïllem la “m”, i amb aquest signe ara alliberat d'una paraula concreta, podem situar-lo en totes les que inclouen aquest so: “modernitat”, “homenatge”, “amics” …
Tipografia’m
És la reivindicació creativa d'aquest sentiment. La lletra abans de ser escriptura. En la seua identitat individual com a forma pictogràfica pura. No sotmesa a un codi i unes lleis que li han estat imposades.
Breu història de la lletra M
M és la inicial del terme hebraic “mem”, que significa “aigua”. La seua grafia protosinaítica (1500 anys abans de nosaltres) es pronuncia “m” i representa un “filet d'aigua” o “ones de la mar”. Aquest grafisme va ser pres en prestat del jeroglífic egipci que té més o menys la mateixa forma (-3000 anys), però que en egipci es pronuncia “n”, com en “Nefertiti”.
L'evolució de la lletra M fins hui és d'una gran simplicitat. En passar del protosinaitic al fenici i a l'hebreu antic, té la seua primera transformació pels fenicis (-1700 anys), que resideix en el pas de la posició horitzontal a la vertical. L'escriptura fenícia va afegir una certa fantasia prolongant el traç inferior.
Al tall dels segles, el mem roman vertical, però el joc de les notacions recupera la seua horitzontalitat original.
En el seu pas per l'escriptura grega, pren dels fenicis el mateix procés d'inversió del sentit, ara d'esquerra a dreta (-8000 anys).
Després assistim a la reducció del nombre de traços a quatre, i quedaran dues úniques “ones” (el mem grec). D'aquesta manera passarà al llatí i als nostres alfabets occidentals (-800 a -600 anys).
Joan.Costa
Escriptura
L'escriptura existeix des del moment en què es constitueix en un sistema organitzat de signes autònoms pels quals l'usuari pot materialitzar i fixar clarament tot el que pensa, sent i sap expressar… Però alguns sentim que tal vegada l'ànima de la lletra (ara instrument de la raó) enyora el seu origen independent. La seua llibertat perduda.
L'exposició Tipografia’m porta aquest títol perquè se centra en el caràcter ema, la tretzena lletra de l'abecedari espanyol. Partint d'aquesta lletra, busquem experimentar gràfica i conceptualment mitjançant qualsevol tècnica per a reivindicar el paper formal de la lletra en el disseny i l'art. Aïllant un caràcter qualsevol del seu context habitual (la paraula, la línia, el paràgraf, la pàgina…), pretenem allunyar-lo del domini de la lingüística i aproximar-lo al terreny del visual, per a intervenir en ell com a objecte purament formal. Tot això aconseguirà donar major visibilitat a la labor de tants dissenyadors de tipus que, amb el seu esforç i talent, han atorgat un caràcter especial i únic a cada lletra ema dissenyada.
