Al llarg del seus cinquanta anys de carrera professional, el dissenyador ha contribuït d’una manera notable a l’elevat prestigi que ha assolit la passarel·la espanyola. Com ja va passar amb Balenciaga, Montesinos formula una proposta d’identitat que arrenca des de la modernitat més radical i que transgredeix el que existia fins eixe moment.
La transgressió, la ironia i el folklore enllacen el seu discurs i el recorren; l’alegria, la llibertat i la Mediterrània són la seua passió. L’obra de Montesinos és un art que neix i mor entre seda i foc, igual ho fa la seua terra, València.
Allunyat del costumisme huitcentista, el seu treball no es troba exempt d’una càrrega emocional directa i reconeguda amb els motius iconogràfics i estètics de la seua trajectòria. La força del seu llenguatge, la consistència de la seua proposta i la seua apel·lació als valors de la diferència són les seues pròpies ensenyes. La innovació, la investigació cultural i la vinculació de la tecnologia i la tècnica han conformat tot plegat un univers “montesiniano”.
Como a fill del pop, Montesinos ha begut de totes les fonts avantguardistes i populars. També el thrash ha influït en les seues col·leccions, com la de Dressater de Berlin Cultural (1988) i la ja mítica de la Plaça de Bous de las Ventas (1985), amb la presentació de la seua marca personal Made in Spain. Desfilades a vessar de cármenes, verges, pelotaris o toreros que expressen i determinen la seua identitat.
Francis Montesinos ha desenvolupat una de les carreres més excitants i significatives del panorama del disseny espanyol. Visionari, creatiu i innovador, la seua aportació ha marcat noves pautes artístiques i una estètica nova que han influït amb extraordinària intensitat tant a la indústria com a la cultura de la moda espanyola.
Degut a la situació actual, la Sala Alfons Roig està limitada a un aforament màxim de 25 persones.
El poeta Paco Brines descriu així l’obra del dissenyador:
“El festín de los colores, las tentaciones del tacto, el deslumbramiento de la belleza. Una mirada niña, entre pagana y religiosa, se ha transmutado ahora en la realización sorprendente y exaltada de la belleza del cuerpo humano. Hagamos más hermosos al hombre y a la mujer, detengamos la vida en el filo emocionante de la trastornada juventud. Y advertimos que, gracias a Francis Montesinos, hemos aprendido a amar más y mejor la vida, porque nos la ha sabido entregar con aquello que la hace más valiosa: su mágica intensidad”.