A través d’aquesta proposta artística, l’espectador es veu obligat a recórrer el Cub desxifrant el seu contingut, els diferents elements que conformen la instal·lació i els seus racons, en una espècie de narració fragmentada que parla del seu procés de creació i dels límits de l’espai, no en un sentit físic, sinó metafísic, reflexionant sobre les condicions de possibilitat de l’existència de l’art mateix.

En paraules de Boye Llorens, comissari de la instal·lació, “Ponce presenta el seu treball com un exercici reflexiu i juga amb les diferents accepcions i matisos de la paraula ‘assaig’ per a definir la millor manera possible d’intervenir un espai com el Cub del MuVIM, de representar les seues inquietuds i integrar l’espai en la mateixa obra”.