L’objectiu fundacional de l’editorial va ser, abans de tot, la publicació de totes aquelles tesis i teories crítiques que distaven molt de ser acceptades en una Espanya completament sotmesa a una dictadura, on la manipulació era denominador comú de tota la informació que veia la llum en un país exempt de llibertat.
Es van arribar a publicar més de 150 llibres i una revista de qualitat, Cuadernos de Ruedo ibérico, en la qual es van tractar temes polítics, econòmics i socials, i es van publicar alguns textos literaris que es van recollir, des de 1965 fins a 1979, en 62 números repartits en 44 fulletons, juntament amb algun suplement.
Durant els anys de vida de l’editorial, van ser molts els col·laboradors que van participar en la seua història, com ara Antonio Pérez, el qual el 1961 va participar en la seua fundació i va aportar el nom “Ruedo ibérico” i es va encarregar dels premis de poesia i novel·la. Va contactar amb escriptors comunistes espanyols i, sobretot, va ser qui va dotar l’editorial d’una notable qualitat estètica amb les il·lustracions de joves artistes plàstics amb els quals va mantenir una estreta amistat, com ara Manolo Millares, Antonio Saura, José Ortega, Ricardo Zamorano o José María Gorrís, entre d’altres.
Aquesta exposició presenta una recopilació de fons de la biblioteca i l’arxiu de la Fundació Antonio Pérez, de Conca, en la qual figuren les publicacions de l’editorial Ruedo ibérico, els Cuadernos i alguns documents originals que, durant anys, Antonio ha atresorat com una de les aventures més carismàtiques del seu pas per París; així com una selecció de pintures, dibuixos i gravats dels fons de la col·lecció permanent d’alguns d’aquells artistes que van participar tot donant un enfocament artístic diferent a una editorial que va representar un desafiament crític a la repressió intel·lectual d’un país.
Col·laboren: