Les obres exposades són el resultat d’un procés investigador d’experimentació gràfica i conceptual al voltant de la tipografia, incidint en allò que no es veu. Mitjançant una gran diversitat de tècniques, les obres presenten diferents interpretacions al voltant de què són i quines funcions acompleixen els espais en blanc o buits que no es llegeixen, però sí que es veuen en les composicions tipogràfiques.
Eliminant qualsevol component verbal, es pretén allunyar a les lletres del domini de la lingüística i aproximar-les al terreny visual, per a intervenir en elles com a objectes purament formals. Com afirmen els comissaris de l’exposició, Begoña Jordá i Jose Armijo, “tot allò atorgarà major visibilitat a la labor de tants dissenyadors de tipus que, amb el seu esforç i talent, han proporcionat una idiosincràsia especial i única a cada lletra dissenyada”.
“El que no està escrit” recull les obres de quaranta dissenyadors entre els quals podem trobar figures clau del disseny gràfic valencià, nacional i internacional com Andreu Balius, Boke Bazán, Gimeno Gràfic, Diego Vainesman, SUC Estudio, Xavier Monsalvatje, Patricia Bolinches, Democràcia Estudio, Narcís Diez Belmonte, Arístides Rosell (Estudio Signo Visual), Rosa Deltoro, Cecilia Mariaca, Rosana Monrós (Locandia Studio) i Sebastián García Garrido, entre altres.
Des del 2016, el Màster en Arts Gràfiques organitza, junt amb el MuVIM, una exposició anual al voltant de l’experimentació tipogràfica (“Caixa alta, caixa baixa”, 2016; “Lletramorfosi”, 2017; “Retalls tipogràfics”, 2018; “Perdent el tipus”, 2019; “Tipografia’m”, 2020; “Es pot xafar la línia”, 2021; “Text-pontàniament, 2022). “El que no està escrit” continua l’estela de totes aquestes mostres i presenta, una vegada més, diferents exemples de com, igual que en les primeres avantguardes artístiques, a través del disseny i l’art es pot aprofundir en el binomi de paraula i imatge que constitueix el caràcter tipogràfic.
