La relació del mig urbà amb el rural ha sigut des del seu origen ambigua a l'una que intensa. El rural és inevitablement la matèria primigènia de l'urbà. Les ciutats sorgeixen del rural. Però, al temps, és així mateix l'urbà la fi del rural. Suposa posar límit al rural en la mesura en què la ciutat és, primer de tot, un límit. De tot açò i de les seues repercussions morfològiques ha donat bon compte al llarg d'aquest últim segle la disciplina urbanística en un variat ventall d'anàlisi.

No obstant açò, en l'actualitat, categoritzar els espais rurals i els espais urbans suposa un significatiu desafiament. Disciplines com la sociologia o l'ecologia han insistit durant dècades en la dificultat de destriar-los en l'era de la urbanització global. Els cal fins i tot defensen que no hi ha manera d'establir una categorització de l'espai rural i l'urbà si no és recorrent a delimitacions arbitràries. Idees com la “urbs global”, tesi com el glocal, el rurbano o el neorrural abunden en la presumpta caducitat d'aquestes categories.

Què cal entendre avui per urbà i rural? És vàlida aquesta dicotomia? La inqüestionable hibridació d'aquests termes, quines repercussions tindrà? Quins han de ser els nous instruments que operen en el territori així constituït? Aquestes i altres preguntes guiaran la reflexió sobre la ciutat en el seminari, en aquesta ocasió en honor de cercar els seus límits.