L’exposició està subdividida en sis períodes diferents que es poden veure a la sala d’una manera més o menys cronològica: 1. Obres primerenques sobre València / 2. Evolució de les vistes des del Micalet / 3. Obres i estudis sobre el nom de València, la seua història, planimetria i arquitectura / 4. La València dels voltants / 5. Els estudis del pintor al carrer de Cuba i Sapadors / 6. Abstracció geomètrica a partir de València. En l'exposició hi trobem un primer bloc que anomenaríem La València pública, i està subdividit en dos seccions. La primera secció, introduïda amb un autoretrat de l'artista, exhibeix València per mitjà de quadres, dibuixos, estergits i mapes, que podrien actualitzar les vistes de la ciutat creades per Wijngaerde, Mancelli, Tosca i Guesdon. En la segona secció, es mostren els cartells, tríptics i fotografies de les dos exposicions que Gómez García desenrotllà sobre la ciutat de València, molt diferents a la proposada del MuVIM. La primera d’elles Valencia. Desarrollo de una investigación estética es va realitzar el 1981 al Museu de Belles Arts de València, organitzada pel mateix museu, el Ministeri de Cultura i la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. La segona, denominada València 1987-2008. Una visió personal, Vicente Gómez García tingué lloc el 2008 al Museu d’Història de València organitzada per l’Ajuntament de València.

El segon bloc temàtic, que representa La València íntima del pintor, mostra els espais on Vicent Gómez va treballar intensament la seua obra: el primer espai és l’estudi del Carrer de Cuba, que utilitzà des de 1960 fins a 1984 i des de 1993 fins a 2005. D’aquest taller es presenten varies fotografies i una pel·lícula. També es mostren els seus objectes pictòrics personals (la seua paleta, els pinzells, la tauleta de pintar, el cavallet, els colors, etc.) i documents del seu estudi (llibres, postals d’on treia figures per als seus quadres, etc.). El segon espai, distant poc més d’un quilòmetre de l’anterior, fou sa casa del carrer de Sapadors, on va viure des d’inicis dels anys setanta del segle passat fins a la seua mort. A més de ser la seua vivenda i el seu estudi entre 1984 i 1993, i durant els últims anys de sa vida, entre 2005 i 2012 va ser particularment interessant la sala d’exposicions on va desenvolupar i exhibir només per a la seua família i amics, tota la seua última producció. D’aquest espai es presenten vàries natures mortes pintades, la reconstrucció real en la sala d'una natura morta així con el procés fotogràfic d'altres natures mortes. Afortunadament, al llarg dels anys, s’han realitzat sessions fotogràfiques documentant les diverses mostres privades (2001, 2002, 2003, 2005, 2007 i 2009). Per altra part, mentre que l’estudi del carrer de Cuba es conserva íntegre, tal i com el va deixar Gómez García, la vivenda-estudi fou venuda i completament reformada. No obstant això, d’esta casa s’ha pogut fotografiar i fins i tot fer una pel·lícula documentant el seu procés transformador, i molt concretament el de la seua sala privada d’exposicions. La pel·lícula s'exhibeix per primera vegada en aquesta sala.

Com a conclusió, la transformació de sa casa ens serveix com a metàfora de la evolució de l’artista i de la seua ciutat, que al llarg de vàries dècades va anar retratant-la en el seu constant canvi.