Summa i mestissatge de cultures musicals, Arc i tacó és una autèntica festa melòdica en la qual es troben i s’entrellacen tradicions musicals tan —aparentment— allunyades com el repertori cambrístic del Barroc europeu, la música espanyola del segle XIX, el flamenc, el tango o el jazz. En el programa d’aquest concert, les bandes sonores d’Ennio Morricone s’avenen amb les Noches de bohemia de Navajita Plateá, mentre la Playera de Sarasate ix a l’encontre de la Sultana de Camarón de la Isla, que també mescla la seua alegria amb Joseph-Hector Fiocco. Fins i tot l’Asturias d’Albéniz ocupa un lloc destacat en aquest concert, juntament amb la música més popular d’Augusto Algueró.

Aquesta impensada confluència musical de tradicions tan distintes naix de la trobada d’un grup d’artistes flamencs d’ètnia gitana del barri d’El Cabanyal amb un parell d’instrumentistes de corda —violí i violoncel— de l’Orquestra de Cambra Eutherpe. Un conjunt inopinadament eurítmic que es completa amb la policromia acústica que sempre aporta el saxòfon. Tots plegats conformen l’ensemble En clau de clot.

Cada instrument comença en solitari i a poc a poc es veu acompanyat per la resta de solistes. Això fa que el concert vaja creixent en ritme i intensitat, tal com és ús i costum en els espectacles flamencs, però també en algunes de les composicions clàssiques que ací s’interpre- taran. L’harmonia melodiosa de la música barro- ca i moderna per a cambra o orquestra, com els coneguts Canon de Pachelbel o l’Adagio d’Albino- ni, es complementa especialment —i sorprenent- ment— bé amb les característiques tonades del cante i el toque de la música andalusa. El contra- punt rítmic del cajón compassa el conjunt i el ball flamenc completa un espectacle únic i absolutament original que no es trobarà enlloc. Aquest maridatge entre música clàssica i flamenc és un banquet per als sentits on es desfermen les emocions i es dóna via lliure al sentiment. Matèries primeres de tota música.