En l'actualitat, gran part de les legislacions occidentals reprimeixen l'homofòbia. Però no sempre ha estat així. El camí no ha sigut fàcil. Segles d'agressions, persecució i marginació no han aconseguit borrar ni amagar l'homosexualitat.

 

Les fotografies d'aquesta exposició estan depositades en la col·lecció personal de Roberto Polo i són una xicoteta selecció d'un extens fons adquirit en Londres. Constitueixen un recorregut per l'imaginari quotidià d'aquests homes, les seues parelles, els seus amics i el seu món. Fotografies específiques de la intimitat d'eixes unions, reflex d'un món construït subtilment fora dels controls socials i al marge de la realitat agressiva que els circumdava.

 

En temps de prohibició, moltes parelles s'atreviren a fer-se fotografies on, implícitament o explícitament, manifestaven la seua estima, compromís o opció sexual. Una mostra de valentia, una forma d'expressar la seua disconformitat, d'oposar-se, de deixar testimoni, per a les generacions futures, d'unes conviccions i sentiments que, permesos o no, existeixen i no poden ser negats.

 

Molts dels quals lluitaren i donaren les seues vides per la igualtat de drets ja no estan, però la seua lluita per la llibertat, per poder amar sense restriccions, ens ha dut al punt de major respecte per la diversitat a escala planetària. Així i tot, hi ha setanta països on l'homosexualitat és il·legal. Sis la castiguen amb la pena capital.

 

Hem arribat molt lluny, però una nova onada de conservadorisme negacionista i repressor amenaça de suprimir, retallar, modificar, recanalitzar i contralegislar tots els assoliments i consensos socials aconseguits fins al moment. La història ens mostra que els assoliments i avanços socials mai són eterns. Res més fràgil que els drets de les minories. No hem arribat a cap meta. El camí de la felicitat requereix un esforç sense fi, una conquesta diària. No podem abaixar la guàrdia.