Per mitjà dels objectes trobats, homenatja moviments artístics, tendències estètiques de períodes concrets com ara el surrealisme, l'abstracció, l'art pop, el nou realisme, l'op art, l'arte povera, el minimal art, l'apropiacionisme, i artistes com ara Marcel Duchamp, Joan Brossa, Claes Oldenburg, Chamberlain, Pablo Gargallo, Max Ernst, Morandi, Baselitz, Brancusi, Miquel Navarro o Dan Flavin, tot passant per Antonio Saura, Luis Gordillo, Antoni Tàpies, Javier Pagola, Damien Hirst o Frank Stella, i així una llarga llista de complicitats.
Alguns dels Objetos destacats en són, per exemple, l'Homenaje a Marcel Duchamp o Família Duchamp, com denomina un conjunt de botellers, idèntics al ready made titulat Botellero (1914) de Duchamp, també anomenat Secador de botellas o Erizo, el mateix que Antonio ha anat recopilant i cercant per distintes botigues d'antiquaris a París i a Madrid fins a reunir alguns dels que avui podem veure ací.
Veiem Homenajes al surrealismo que reflecteix a través de souvenirs descontextualitzats, l'interior de caixes de caramels muntats sobre una peanya disposats mil·limètricament, acoblaments de pedres i paper que formen figures, deixalles arquitectòniques descontextualitzades, arreus del camp sobre peanyes de fusta rústica. És així com sorgeixen els Homenatges a Salvador Dalí, a Luis Buñuel, a Joan Miró, Alberto Giacometti i Max Ernst.
Als Homenajes a Saura se'ls ha dit molt apropiadament Sobresauras. Hi superposa landes aixafades i trobades sobre siluetes de figures de Saura reproduïdes de forma seriada.
L'Objecte trobat d'Antonio Pérez que més popularitat ha assolit ha sigut l'homenatge a les Menines. La seua visió particular d'aquestes figures les trasllada als objectes de deixalles com són els papers de caramels, aïllants elèctrics ceràmics abandonats, pedres, llandes, casquets de bombetes o l'estany amb el qual es recobreixen les botelles de vi. De les Menines en sol fer algunes relectures, però no mai la de Velázquez, sempre sobre les reinterpretacions que uns altres artistes n'han fet, com ara Picasso, l'Equip Crònica o Manolo Valdés.
Tots aquests objectes i obres que avui podem veure en aquesta exposició conviuen amb les obres d'uns altres artistes a les sales de la col·lecció permanent de la Fundación Antonio Pérez a Conca.
Antonio Pérez Pérez naix el 1934 a Sigüenza (Guadalajara). El 1957 recorre el riu Tajo i a la seua arribada a Conca coneix els pintors Manolo Millares i Antonio Saura.
El 1961 participa en la creació de l'Editorial Ruedo Ibérico juntament amb José Martínez Guerricabeitia.
El 1966 treballa en diferents impremtes i com a traductor, i més tard comença a treballar en la llibreria parisenca La joie de lire de Maspero, fins a la seua tornada a Espanya.
Una vegada establit a Conca, el 1978 crea l'Editorial Antojos, editorial de gran valor artístic. El 1994, amb el títol Antonio Pérez y el Objeto Encontrado, exposa per primera vegada els seus Objetos Encontrados al Círculo de BBAA de Madrid.
El 1997, Los Objetos de Antonio viatgen per diferents ciutats, arriben a la Diputació d'Osca, posteriorment al Museu de Terol i finalment aquest mateix anys s'exposen a la Llotgeta de València.
El 1998 s'inaugura a Conca la Fundación Antonio Pérez, en la qual s'esposa la col·lecció de pintures, dibuixos, obra gràfica i objectes trobats que Antonio Pérez va donar a la Diputació Provincial de Conca i que avui, vint-i-cinc anys després, s'ha convertit en un museu de prestigi per la seua col·lecció i l'activitat que s'hi desenvolupa.
