Esta muestra recoge las relaciones entre el profesor y toda una serie de figuras clave de la Generación del 27 que, en plena dictadura, continuaron con su labor creativa desde el exilio (interior/exterior).

Molts dels membres d'aquesta generació desafortunada van patir la dictadura de Franco en forma d'exili, de silenci o de mort. Alfons Roig es va acostar tant a uns com a uns altres donant consol en uns casos, demanant perdó en uns altres i fent de pont entre l'exili i la pàtria perduda.

L'exposició «Alfons Roig i la Generació del 27» saca a la llum materials inèdits i escrits privats de Juan Gil–Albert, María Zambrano, Miguel Hernández, Emilio Prats, Vicente Aleixandre, José Bergamín, José Luis Cano i el propi Alfons Roig, tractant de reconstruir la trama inextricable que els va mantenir a flotació durant el llarg naufragi espanyol destacant la figura d'un Roig catalitzador, compromès i amic.

Trenta-dos anys després de la generosa donació d'Alfons Roig a aquesta casa, se submergeix el MuVIM de nou en una revisió del seu fons documental —ara de la mà de la investigadora Rosa Mascarell Dauder— amb l'objectiu de mapear les infinites connexions que van establir des dels seus diferents exilis alguns dels màxims representants de la generació de la república i de l'amistat amb el pare Roig, revelant el costat més humà i íntim d'aquesta figura i d'uns creadors sacsejats i valents sobre els quals sempre és oportú tornar.