Conegut en anglés com Green Belt Movement (GBM), el moviment cinturó verd, va ser fundat el 1977 per Wangari Maathai en col·laboració amb el Consell Nacional de Dones de Kènia (NCWK) en un context especialment complex. Des d'aquell inicia fins a l'actualitat, s'ha anat teixint una xarxa de més de 4.000 grups comunitaris que planten arbres i protegeixen el medi ambient en Kènia. En 2020 GBM ja havia superat els 51 milions d'arbres plantats. Coneguda com a "Mama Titi" (Mare dels Arbres), Maathai va nàixer en Ihithe (1940), un poble al centre de Kènia que, en aquell moment, era colònia britànica. Es va llicenciar en Biologia als Estats Units per a, posteriorment, ampliar els seus estudis en Pittsburg (EUA), Alemanya i en la Universitat de Nairobi, convertint-se en la primera dona africana en aconseguir un doctorat i obtindre el Premi Nobel de la Pau (2004). Afirmava que "els únics que podien inspirar a l'ésser humà eren els que havien abandonat aquesta vida sense deixar de treballar per la dels altres". Maathai va dedicar fins a l'últim dia de la seua per a deixar en herència un món millor, conscient que la protecció del mediambient és fonamental per a la pau i el desenvolupament sostenible.
Paral·lelament, aquest projecte es troba vinculat a l'arrel familiar Kikuyu de Wangari Mathaai, i a una publicació en format llibre d'artista (Fábulas y cuentos de la etnia Kikuyu. El Caballero de la Blanca Luna, Ed.) començada el 2010 i encara en desenvolupament, que trasllada a paper contes tradicionals de transmissió oral en risc de perdre's.
Tania Blanco (València, 1978), artista visual i activista, articula la seua obra a través de diversos vectors de pensament, entre els quals s'ha de destacar les relacions entre individu, tecnologia i natura, i el paper del complex industrial, militar, alimentari, mèdic i farmacèutic; o la preocupació pel clima sociopolític més recent; proposant una lectura crítica i satírica, que, a partir del concepte de biopolítica-biopoder, tracta de posar en evidència les disfuncionalitats de les societats capitalistes neoliberals. Espentada per un singular inconformisme, la seua obra persegueix evidenciar la profunda contradicció entre els sistemes que amenacen la vida i el concepte de democràcia; tant en l'explotació desmesurada de recursos naturals finits com en la construcció de les desigualtats socials. Per a materialitzar aquestes reflexions fa ús de diferents mitjans i suports (instal·lacions, site-specific, pintura, escultura, fotografia i vídeo) que s'hibriden, encara que es troben fortament marcats per la presència de la pintura.
