Per a lluitar contra les percepcions negatives que, en 1962 i 1963, el franquisme va continuar trobant allèn les fronteres (i va alimentar a causa del seu comportament cruel), i amb el propòsit de sotmetre a les oposicions actuants a Espanya i de vigoritzar el poder de Franco i el seu règim, el govern espanyol va impulsar en 1964 una campanya propagandística de dimensions gegantesques: «XXV Anys de Pau Espanyola».

Amb aquesta iniciativa, que va incloure una forta inversió en disseny gràfic d'estètica renovadora, es va aconseguir desplaçar l'atenció pública cap a un significant, «Pau», que no tenia significat. Realment no el tenia perquè l'opressió i la repressió continuaven i continuarien, i perquè, a l'hora de la veritat, els guanyadors de 1939 i els seus hereus es comportaven en molts aspectes, i continuarien fent-ho durant anys, com el que eren i es reivindicaven: l'encarnació de la «Victòria».

Aquella mobilització de l'aparell de l'Estat va ser una maniobra de comunicació política molt reeixida en el context de l'Espanya del desenvolupisme, però malgrat la intel·ligència amb què es va desplegar i de la seua efectivitat, no hauríem d'oblidar el caràcter dictatorial dels governants de llavors: no deixem que els arbres ens impedisquen veure el bosc.