El còmic –o la historieta- és una expressió artística tan important que els experts no han sabut posar-se d'acord a l'hora de fixar un origen concret. Posats a cercar antecedents, els hi ha que han volgut fixar-se en la literatura popular, concretament en els romanços de cec. El còmic va nàixer –diuen- en aquells cartells barats, populars i seqüencials, que combinaven textos explicatius amb dibuixos il·lustrats. Amb l'objectiu que l'audiència, mig o completament analfabeta, entenguera millor la sàtira o el drama.

Però la historieta moderna, aquella que es defineix per un dibuix acompanyat d'un text que no és redundant i completa la imatge —fins i tot dins d'un globus de text o una exhalació— naix a Estats Units: el còmic modern va nàixer en la premsa americana quan començava la centúria passada. No és gratuït que es parle d'ell com un art del segle XX. Com el jazz o el cinema.

Little Nemo, un dels primers personatges de cómic

Ara el MuVIM presenta dues exposicions dedicades a este gènere que és considerat per alguns com el «novè art». En la Sala d'Alfons Roig,la mostra «L'esclat dels clàssics» aborda l'impacte que van tenir aquells personatges creats al llarg de la primera meitat del segle XX —i especialment en la dècada dels 30—, alguns tan simbòlics com Flash Gordon, Jungle Jim, El Príncep Valent o Tarzan. El cinema no va tardar a adaptar-los, primerament en forma de serials que es projectaven com a curtmetratges abans de la pel·lícula principal (Flash Gordon, Mandrake) o, amb un major pressupost, com a llargmetratges (Tarzan, El Príncep Valent).

El Guerrero del Antifaz adaptava els cànons de l'heroi nord-americà a l'imaginari patri. Les aventures del personatge estan històricament situides durant el regnat dels Reis Catòlics i són deutores de la idea de reconquesta: un concepte amb el qual també s'identificava el règim franquista. No debades, va aparèixer en 1944.

En el vestíbul del museu s'exposarà «L'inici del cómic a la Península», una mostra que posa l'accent en la influència  que van tenir els còmics de la premsa nord-americana del segle passat a Espanya. Les historietes nord-americanes van suposar autèntics èxits de venda que van travessar fronteres per a ser traduïts en diferents idiomes i adaptats a altres cultures. Marcats per la influència americana, ací es van començar a crear personatges propis i històries adaptades a l'imaginari hispànic. Revistes com TBO —que van donar nom a tot el gènere— Chicos o Mickey, van omplir d'aventures les ments dels xiquets de diverses generacions. De fet, personatges com Roberto Alcázar, de Eduardo Vañó, El Guerrero del Antifaz, de Manuel Gago, o El Capitán Trueno, de Víctor Mora i  Ambrós, van ser més coneguts en la postguerra que moltes estreles de Hollywood.