HUI:
Dijous 28 de Març de 2024 /
Obert de 10 a 14h i 16 a 20h
Diumenge 24 d'octubre a les 12 h
CONCERTS AL MuVIM
Virtuosos viatgers a l'Europa il·lustrada
Concert a càrrec de La Guirlande
Gratuïta
Fit for English speakers
El concert proposa un recorregut històric per l'obra dels músics i virtuosos instrumentistes espanyols que portaren la seua música pertot arreu de l'Europa del segle XVIII, la de la il·lustració

El marcat caràcter humanista i cosmopolita del moviment il·lustrat del segle XVIII va fer que aristòcrates, intel·lectuals i artistes viatjaren lliurement entre els diferents països d'Europa. A causa de l'ascens d'una puixant classe mitjana, el segle XVIII va assistir als primers passos d'un procés de popularització de les arts. El fet que el sistema de mecenatge tradicional dut a terme principalment per reis i nobles es trobara en decadència, va contribuir decisivament a l'aparició d'aqueix públic modern. Des del punt de vista musical, els concerts públics destinats a una audiència més heterogènia van començar a rivalitzar amb els antics concerts privats duts a terme en les corts. En ciutats com París, Leipzig, Londres, Viena i Dublín, van aparèixer el que podríem denominar els primers concerts públics, vistos des del nostre punt de vista actual.

En aquest context va aparèixer la figura de l'instrumentista virtuós. Encara que els cantants d'òpera portaven ja quasi un segle treballant sota aquest sistema, les oportunitats per als instrumentistes eren més aviat escasses. És sobretot a mitjan segle XVIII quan aquesta figura fa eclosió definitivament. La principal diferència entre aquests virtuosos i els seus predecessors és que els nous virtuosos no van residir tant en una cort particular, sinó que van passar part de la seua vida viatjant d'una ciutat a una altra presentant les seues pròpies obres, peces escrites especialment per a ells mateixos.

Si bé Espanya no és considerada un dels principals centres musicals europeus del segle XVIII, és cert que tampoc estava mancada de grans músics i d'importants virtuosos de l'època, molts dels quals tingueren eixe caràcter cosmopolita abans esmentat de la Il·lustració, decidint viatjar més enllà de les fronteres pàtries a la recerca d'èxit i de noves i estimulants experiències. Un bon exemple, seran els germans Josep i Joan Baptista Pla, probablement els virtuosos espanyols del segle XVIII més reconeguts a nivell internacional. Considerats uns grans virtuosos de l'oboè, els seus nombrosos viatges els van portar a llocs tan diversos com París, Londres, Lisboa, Stuttgart, Madrid i el nord d'Itàlia, tenint un gran èxit allà per on passaven.


El violinista alacantí Joaquín Nicolás Ximénez Brufal va renunciar en 1763 a la seua plaça de segon violí en la capella de la seua ciutat natal per a dirigir-se a Londres a la recerca d'èxit i un ambient musical més enriquidor. Seria en aquesta ciutat on publicaria les seues Six solos for a Violin. Composed and humbly Dedicated to the Right Honourable the Earl of Sandwich, una obra que posa de manifest l'elevat nivell tècnic i musical que el mateix Nicolás Ximénez havia d'atresorar. Un nivell que, si bé en aquesta ocasió en la flauta travessera, Felipe Lluch també havia de posseir. Desafortunadament, poques són les dades que es coneixen de la seua vida, existint una certa controvèrsia sobre els seus orígens. No són pocs els que veuen una estreta relació entre Felipe Lluch i Filippo Rugeix, conegut flautista italià que va participar en Les Concerts Spirituels de París en 1753, i que va publicar algunes de les seues obres en el mateix París i a Londres, i del qual conservem obres en el Palacio Real de Madrid. Encara que el seu origen continuarà sent un misteri, el que sembla quedar fora de dubte és el seu gran domini de l'instrument, a tenor de la dificultat de la seua Sonata for y Flauto Traversa by Signor Filippo Lluge, trobada en la British Library de Londres.


Nascut a Venècia en 1676, Giacomo Facco va arribar a Madrid en 1720 amb la intenció de marxar a la cort de Lisboa. No obstant això, la seua qualitat musical no va passar desapercebuda per als membres de la cort de Felip V, i després de superar una prova va ser contractat com a violinista de la Capella Real i com a mestre de música de l'Infant don Luis. Facco va pertànyer a la cort dels Borbons fins a l'últim dia de la seua vida en 1753. No obstant això, l'arribada del famós castrato Carlo Borschi, Farinelli, va eclipsar a tots els altres músics que es trobaven treballant per a la família reial. Malgrat això, a aquest període de la seua vida a Madrid pertanyen les seues Sinfonias di violoncello, custodiades a la Biblioteca Marziana de Venezia i recuperades pel violoncel·lista espanyol Guillermo Turina, a qui volem agrair la cessió de la Sinfonia di violoncello IX en La menor. Una obra que demostra la gran qualitat musical que el músic venecià atresorava.


Poc se sap de la vida de Joan Cabanilles abans del seu nomenament com a organista de la catedral de València en 1665. Encara que algunes fonts asseguren que Cabanilles va viatjar en diverses ocasions a França per a tocar en diverses festes religioses, no existeixen dades que confirmen aquestes hipòtesis. De la mateixa manera, encara que no podem assegurar la presència de Cabanilles en cap país estranger, sí que es pot confirmar la presència de composicions seues en diversos països europeus i fins i tot a les Amèriques. No obstant això, no conservem ni una sola obra de l'organista d'Algemesí ni en manuscrit autògraf ni en publicacions de l'època, sinó tan sols còpies atribuïdes a presumptes alumnes o persones del seu entorn. Pel que fa a la “Corrente italiana”, les investigacions realitzades sobre aquesta obra reforcen la hipòtesi que Cabanilles no és el seu autor original. Els seus trets estilístics respondrien a un procés d'adaptació per a l'òrgan de peces que foren compostes inicialment per a clau, tal com s'observa en obres d'autors com Kerll o Froberger copiades en fonts que contenen també obres de Cabanilles.

Luis Martínez Pueyo

 


 

 

 

24/10/2021
Afegir al calendari

Restriccions especials d'aforament per la Covid-19

Les entrades es repartiran (màxim dos entrades per persona) a partir de les 11 h al vestíbul del museu

Sense entrada no es podrà accedir a la Sala d'Actes

Cal dur posada la mascareta durant tot el concert

Cal estar assegut i no moure la cadira durant tot el concert

Cal guardar en tot moment la distància social i fer ús del gel hidroalcohòlic

Fundat per Luis Martínez Pueyo durant la seua estada en la Schola Cantorum Basiliensis, La Guirlande és un dels ensembles especialitzats en interpretació historicista de la música dels segles XVIII i XIX més versàtils del panorama actual. Guardonats amb el Premi GEMA 2018 al Millor Grup Jove, el segon premi en els CREAR18 a Joves Talents Aragonesos, així com guanyadors de diversos concursos internacionals com el XVIII Biagio-Marini Wettbewerb i el V Concurso Internacional de Música Antigua de Gijón, el repertori de La Guirlande es centra en aquella música del segles XVIII i XIX on la flauta exerceix un paper fonamental.


La Guirlande compta amb músics de reconegut prestigi en el camp de la interpretació historicista. Formats en algunes de les escoles més importants del món en l'àmbit de la música antiga, tots ells col·laboren amb ensembles i orquestres de renom a nivell europeu i internacional. Des de la seua fundació, La Guirlande ha participat en importants festivals a nivell europeu. La Guirlande pren el seu nom d'un dels principals símbols del Déu Apol·lo, signe de glòria i reconeixement en les arts, la saviesa i els jocs.

 

Dades

24/10/2021 - 12:00

Lloc

Sala d’actes
Segueix-nos:
Subscriu-te al nostre butlletí:

Horari:
De dimarts a dissabtes:
de 10 a 14h. i de 16 a 20h.
Diumenges i festius:
de 10 a 20h.
Tarifes:
Exposició permanent:
Precisa de reserva prèvia
Informació i reserves:
Copyright©2017 MuVIM Quevedo 10 i Guillem de Castro 8 | 46001, València.  Tots els drets reservats
Site developed with Drupal