Soliloqui recorre tres segles de música per a clarinet sol. Al concert, comprovarem com els compositors van trobar a través d'aquest instrument no només un vehicle d'introspecció sonora sinó també de transmissió d'íntimes sensacions i profunds sentiments musicals. A diferència d'altres instruments com ara el piano, el violí o la guitarra, el clarinet no gaudeix de tanta popularitat com a instrument solista, però compta amb un repertori replet de joies musicals que no deixa indiferent.
El geni rus de Stravinski va escriure les seues «Tres Peces» com a gratitud al filantrop suís Werner Reinhart, qui va ser clarinetista amateur i finançà la posada en escena de «La història del soldat». En aquestes tres peces Stravinski transita per les diverses sonoritats del clarinet, des dels profunds greus als punxants aguts, i juga amb ritmes de jazz en la tercera d'elles. Gens d'amateurisme és apreciable en elles.
«Aural», del músic madrileny Sergio Blardony, respon a un estudi sonor-espacial del discurs del clarinet amb l'ocupació sòlida de tècniques esteses, mentre que la compositora búlgara Albena Petrovich expressa en «Pérte» el costat més poètic de la sonoritat d'aquest instrument, tot destacant en el joc constant de canvis de temps. Per la seua banda, el clarinetista i compositor Jörg Widmann va escriure «Fantasie» com una peça lliure d'un virtuosisme extrem en la qual apareixen els més diversos estils musicals, des del suggeridor ritme de swing al més estricte serialisme.
A l'equador del programa, «Studio Primo» ens mostra el virtuosisme belcantista del compositor italià Gaetano Donizetti en un dels primers exemples d'escriptura per a clarinet sol. «Away... in the dusk», de Josep Maria Guix, és un haiku de suggeridores sonoritats eòliques i, amb «Lied», Luciano Berio ens preanuncia la que serà la seua sèrie de famoses «Sequenze», peces que extrauen al màxim les possibilitats tècniques i tímbriques dels instruments a solo. Basades en un projecte de Victoria Cano, Emilio Calandín busca plasmar en cadascuna de les seues «3 Miniatures» el missatge sonor produït per l’empremta de la veu. I aquest singular programa es tanca amb l'homenatge que el clarinetista i compositor hongarés Béla Kovács va fer a un dels grans compositors per a clarinet, Carl Maria von Weber.
Restriccions especials d'aforament per la Covid-19
Les entrades es repartiran (màxim dos entrades per persona) des d'una hora abans al vestíbul del museu
Sense entrada no es podrà accedir a la Sala d'Actes
Cal dur posada la mascareta durant tot el concert
Cal estar assegut i no moure la cadira durant tot el concert
Cal guardar en tot moment la distància social i fer ús del gel hidroalcohòlic
Luis Fernández Castelló ha estat premiat en «Rising Star Berlin», «Primer Palau», «Primer Auditori», «Joventuts Musicals d'Espanya», entre altres. Fernández-Castelló es caracteritza per «un so ple de calidesa i una dolçor exquisida» (OPERA WORLD). Desenvolupa una interessant carrera com a solista i músic de cambra que li ha portat a destacats festivals nacionals i internacionals a França, Alemanya, Luxemburg, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Grècia, el Marroc o Portugal. També te un especial interès per la música del seu temps i ha treballat amb compositors com Francisco Coll, Cristóbal Halffter, Leonardo Balada, José María Sánchez-Verdú o Lucca Francesconi, produint més d'un centenar d'estrenes, obres escrites per a ell per autors com Miguel Gálvez-Taroncher, Sergio Blardony, David Moliner, Héctor Oltra, Antonio Gómez-Schneekloth, etc.
El seu disc The Singing Clarinet, del segell Orpheus Classical, ha rebut els elogis de la crítica especialitzada. Destaquen també els seus enregistraments per a RNE, Catalunya Ràdio, Transópera, Deutsche Grammphon, Naxos o PrimTON. Ha sigut professor en els conservatoris de Guadix (Granada), Úbeda (Jaén), Torrent i Castelló. Des de 2016 és Artista Henri Selmer-Paris i Artista Vandoren-Paris.
