Al llarg d’aquests viatges, Petrella ha observat com la destrucció del medi ambient, natural i cultural, s’ha anat accelerant exponencialment fins al punt que, hui en dia, pareixen inevitables tant l’etnocidi com la desaparició d’un ecosistema de valor universal. Les imatges que es presenten en aquesta mostra pretenen ser una documentació, amb potència expressiva i dimensió poètica, d’un món que viu situacions desesperades, però que, així i tot, lluita per sobreviure. No només observem mons devastats, sinó també tradicions i selves obstinades, que es neguen a desaparéixer, i desesperades innovacions que fan possible, al fil de la catàstrofe, tindre esperança per a resistència i supervivència bioètnica.
En paraules del comissari, Ticio Escobar, “Petrella pretén assumir aquesta situació de col·lapse i extermini des d’una posició contemporània i una perspectiva decolonial, que enriqueix l’aportament indispensable del pensament occidental amb el d’altres cultures, recalcant la necessitat de prioritzar la diversitat cultural, assumint que hi ha diferents maneres de concebre el món, d’imaginar-lo i expressar-lo”.
Els pobles indígenes de l’Amazonia, com els d’Amèrica Latina en general, són els més vulnerables i exposats al canvi climàtic i a l’espoli dels recursos naturals i culturals. Però, aquests pobles segueixen creant màrgens ínfims, que es redueixen cada dia, i imaginant mons possibles vinculats a la seua pròpia memòria, malgrat que les seues connexions amb la tradició quasi han desaparegut. La salvació no està garantida, però encara existeix la possibilitat d’encaminar-nos a un altre escenari. I és des d’aquesta esperança des d’on parla l’obra de Rodrigo Petrella.
Rodrigo Petrella (São Paulo, 1972). El 1997 es va graduar en Administració d’Empreses en la Universidad de São Paulo. És fotògraf professional des del 1994, col·laborant amb importants publicacions nacionals i internacionals. Va treballar professionalment a Nova York i, a finals del 2001, va regressar a Brasil. Des d’eixe moment, la seua labor d’investigació personal s’ha centrat en registrar, mitjançant la fotografia, la vida de les comunitats indígenes de l’Amazònia brasilera com a testimoni i manifest polític de l’existència i lluita d’aquestes ètnies pels seus drets, enfront de l’enorme pressió dels interessos econòmics externs. Les seues fotografies són un crit polític a favor dels drets de la diversitat, mostrant als omesos de l’escenari social.