HUI:
Dimecres 15 de Juliol de 2020 /
Obert de 10 a 14h i 16 a 20h
Des del 5 de març de 2020
Exposició temporal
Mitepoemes femenins
Gratuïta
  • Mitepoemes femenins
    Mitepoemes femenins
La modernitat líquida, tal com la caracteritzà Bauman, ha modificat la posició de les dones en la societat i la forma de percebre i entendre el cos femení. Aquesta exposició vol reflexionar sobre les noves pressions postpanòptiques a les que es veuen sotmeses les dones des de diversos fronts (socials, tecnològics, estètics i laborals).

GLOBALITZACIÓ, MASCLISME I SERVITUD VOLUNTÀRIA

En tenir diferents senyors no hi veig cap bé.
Homer, Ilíada II, 204

La nostra societat es caracteritza en l'actualitat pels continus i imparables avançaments tecnològics; es troba submergida en el consum pel consum i la bogeria per adquirir béns efímers, inclosos els tecnològics, de manera irrefrenable, amb l'esperança d'aconseguir la “felicitat”, una felicitat/miratge lligada a l'èxit en la vida, la definició del qual es dona per suposada.

L'artista reflexiona sobre el paper/estatus de la dona en aquesta societat líquida, les característiques de la qual —tan allunyades de les societats que encara no han entrat en aquesta espiral tecnològica i consumista— estan lligades al consum i a la permanent exposició pública de la vida privada a través de les xarxes socials; a la qual cosa cal sumar els algoritmes de consum de qualsevol negoci efectuat a través de la seua pàgina d'Internet, i el gran núvol de la postfotografia alimentada per Facebook, Instagram, EyeEm, Twiter, Pinterest, Flickr, Tinder, etc. En termes més acadèmics, aquesta és la diferència entre viure sota un sistema panòptic i viure a l'era postpanòptica de la societat líquida, on en comptes de ser vigilats i controlats pels pocs (autoritats), acceptem i admirem —ara de manera voluntària—  els que ens vigilen i estableixen les noves pautes de comportament. 
Aquests vigilants líquids són els nous líders d'opinió, els trenders, els bloggers, els tik tokers, els influencers.

Pugem informació a les xarxes de forma instantània i contínua: fotografies, comentaris, selfies, informació sobre la nostra vida privada, la nostra economia i els nostres gustos. I tot és utilitzat per aquesta nova vigilància líquida.

El “suprapanòptic”, un ser privilegiat —la majoria de les vegades un ens impersonal— generalment lligat a una corporació econmicoempresarial o organització ideologicopolítica, s'aprofita d'aquestes tècniques de màrqueting i informació massiva per a dictar la nostra conducta i propiciar el consum.

En el cas femení, la pressió és incessant i utilitza aquests mitjans per a definir la imatge que el cos femení ha de tindre si és que vol ser “feliç”. Ho adverteix Zygmunt Bauman: els béns efímers que es consumeixen a major velocitat, i caduquen també a major velocitat, pertanyen al món de la moda, la bellesa, la cirurgia plàstica i la tecnologia, entre d'altres.

L'obsessió per tindre cert tipus de cos, bell i eternament jove, si bé va ser promoguda inicialment pel pensament patriarcal/masclista, és represa i impulsada per la societat líquida de consum; d'aquesta manera, els trenders i els seus ídols musicals bombardegen les joves amb els seus missatges, de manera persistent i sense cap pudor, amb l'única finalitat que consumisquen els seus productes.

Alfia Leiva ens ofereix unes breus i subtils pinzellades a la seua instal·lació a través de diferents objectes-símbol propis d'un estatus social com a referents de la quotidianitat.

D'una banda, el cos i la bellesa a través d'articles de luxe superflus i vacus que, teòricament, ofereixen a qui els consumeix la imatge de pertinença a determinat estatus social, segons els consells dels seus gurus mediàtics i líders d'opinió.

D'altra banda, les agudes referències a les societats en les quals, per motius econòmics o religiosos, tant l'educació com l'avanç professional sol ser un privilegi masculí que dificulta el dit accés a les dones i que, al seu torn, realimenta el cercle viciós de dependència de la presència masculina en les seues vides.

Mitepoemes femenins en forma d'espines de roses, la flor per excel·lència símbol d'amor i devoció, però les espines de la qual es converteixen en la barrera física a la qual la dona s'enfronta dia rere dia.

Espines en el seu camí professional, en la seua vida privada, en la seua vida laboral, etc. Tots aquests elements lligats en la majoria de vegades —fins i tot en els societats més avançades— a la llar i les seues obligacions sobreenteses com a exclusives d'allò femení; que converteixen la llar en aquesta gran casa-mur dolorosa, espinada, barrera segregadora i espai d'exclusió. La llar, la casa, és considerada des de temps ancestrals com l'espai femení indiscutible: és allò intern, íntim. Tanmateix, aquesta intimitat amorosa amaga subtilment un espai controlat.

Espines de la humiliació com, per exemple, en les referències al cabell femení. Cabell-símbol atàvic de la bellesa femenina natural que antany exigia un vel segons la tradició occidental, per tal que el àngels recorden la seua submissió a Déu; i les dones, als homes  . Cabell que en el franquisme era rapat per a humiliar-les en públic i la carència del qual encara hui s'identifica immediatament amb algun tipus de malaltia, després de tants segles d'entendre'l com a referent de bellesa.

Finalment, hi ha el vídeo Bitcoin, que fa referència als diners: única veritat i lleialtat del món líquid. Al cap i a la fi, no hi ha família ni lleialtat; són valors del passat. A fi de mantenir l'economia i que siga sòlida i estiga en permanentment creixement, no importa res més. Ni la destrucció ecològica ni les relacions humanes ni la realització personal. L'important és que el sistema monetari es reforce. La sang que cau sobre els diferents símbols monetaris, translúcids, sense cap solidesa, és la que provoca les espines de la societat del consum pel consum.

El 1548, el senyor de La Boétie descriu el seu Discurs sobre la servitud voluntària: ardorós al·legat de la llibertat individual enfront a l'esclavitud i apoderament dels pocs sobre els molts, el poder de la qual es basa en la pròpia i voluntària decisió dels oprimits i cedida de bon grat: Com és que té algun poder sobre vosaltres si no és per vosaltres? Com gosaria atacar-vos si no hi fóreu els seus còmplices? […] Resoleu-vos a no servir més i sereu lliures. […] No és creïble que el poble, des del moment que es sotmès, caiga tan de sobte en tal i tan profund oblit de la independència que no és possible que es desperte per a recobrar-la, i servisca tan resolt i de tan bon grat que en veure'l hom diria que no ha perdut la seua llibertat, sinó que ha guanyat la seua servitud. 

Perquè som nosaltres mateixos/mateixes, sense coacció ni rebel·lia, qui acceptem de bon grat aquesta servitud voluntària.


Amador Griñó


 

5/03/2020 a 9/08/2020
Afegir al calendari

Dra. Alfia Leiva del Valle

Titulada en Belles Arts per la ENPEG (Escuela Nacional de Pintura, Escultura y Grabado) “La Esmeralda”, Maestria en Arts Visuals per la Facultat de Disseny i Arts de la UNAM, Doctora en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València.

Actualment i durant els últims 25 anys és professora titular de la Facultat d'Arts i Disseny de la UNAM, nivell maestria i doctorat.

Laboralment ha sigut subdirectora del Museo de San Carlos del Instituto de Bellas Artes. Coordinadora de Curaduria Restauració i Investigació de l'Academia de San Carlos de la UNAM. Col·laboradora de la Dirección General de Patrimonio Universitario de la UNAM en la restauració d'edificis com ara el Palacio de Minería, el Convento de San Agustín, i d'escultures en el campus universitari de la UNAM (Patrimoni de la Humanitat).

Ha produït 45 exposicions internacionals i més de 100 nacionals d'artistes contemporanis i decimonónics. Ha treballat amb artistes internacionals com Manolo Valdés, Carmela Gross i Olga Sinclair. Té obres en col·leccions de la Universidad Nacional Autónoma de México, la Jordan National Gallery, el Palacio de Minería, el MuVIM, entre d'altres.

Lloc

El Cub
Segueix-nos:
Subscriu-te al nostre butlletí:

Horari:
De dimarts a dissabtes:
de 10 a 14h. i de 16 a 20h.
Diumenges i festius:
de 10 a 20h.
Tarifes:
Exposició permanent:
Precisa de reserva prèvia
Informació i reserves:
Copyright©2017 MuVIM Quevedo 10 i Guillem de Castro 8 | 46001, València.  Tots els drets reservats
Site developed with Drupal