Fugint de la foscor dels anys de la dictadura, la nova generació dels anys setanta acudeix a la capital a la recerca de noves experiències i aires de llibertat. En aquell nou ambient de desimboltura i adolescència democràtica, un jove [Antonio Campos Ramos, 1948] arriba des de Bétera, el poble que el va vaure nàixer i créixer, a València. Una ciutat en plena efervescència cultural.

L'obertura de nous locals nocturns, sales de festa i íntims cabarets van recuperar el gust pel transformisme convertint-se aquest en un fenomen popular que reclamava la diversitat, mentre que en algunes capitals europees ja s'exhibien aquesta classe d'espectacles amb total llibertat. La nit valenciana s'havia encés. I quasi de broma, d'una espenta, naix un personatge que hui és el símbol de tota una generació valenciana. La Margot.

D'entre els primers artistes del gènere transformista va sorgir la figura de la Margot, un artista que a través dels anys va anar creixent fins a convertir-se en una autèntica estrela dels cabarets, músic halls i teatres, una vida d'èxits, llums i ombres que va forjar a un dels màxims exponents del transformisme valencià. Així se'ns presenta en una de les seues cançons: ¡Aquí me tienen/ pues ante ustedes/ ya me ven! ¡Aquí me tienen/ y quiero que me miren bien/ juzguen ustedes, por mi manera de actuar!