María Moliner es va llicenciar en Història entre 1919 i 1921. Als 22 anys ingressa en el cos facultatiu d'arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs. En aquesta època María Moliner forma part d'aquest escàs grup d'universitaris que a més exerceixen una professió. Ja casada i amb fills es trasllada a València en els anys de la II República, on exerceix com a directora de la biblioteca universitària de València i del projecte de biblioteques populars. Col·labora així mateix amb l'Escola Cossío, inspirada en la Institució Lliure d'Ensenyament i especialment a l'organització de les Biblioteques Rurals.

Va escriure unes Instruccions sense nom d'autor en 1937 i va presentar una comunicació en l'II Congrés de Biblioteques i Bibliografia amb el títol Biblioteques Rurals i xarxes de biblioteques a Espanya. Va ser en 1936 quan va ser nomenada per a dirigir la biblioteca de la Universitat de València, càrrec que va exercir fins a 1937. Dos anys més tard, redacta les directrius del projecte del Pla de Biblioteques que és considerat el millor pla bibliotecari d'Espanya.

En 1946, mentre dirigeix la biblioteca d'una escola pública, comença a esbossar les primeres fitxes del seu diccionari. La seva idea era, en paraules de l'autora, elaborar “una eina total” del lèxic, posant a la disposició de qui l'usi, no sols el significat de les paraules, sinó també com s'usen i per què unes altres poden reemplaçar-se. En 1966, apareix la 1a edició del seu diccionari no normatiu, sinó de l'ús que es fa de l'idioma en parlar.

Va morir en 1981 a causa d'una malaltia degenerativa deixant inacabada una segona edició del diccionari.