El desenvolupament és una ambició pròpia de les societats, present des de l’aparició de la nostra espècie, que s’expressa en l’esforç d’aquestes per adaptar el territori, transformant el seu hàbitat per a garantir la seua supervivència. De tal manera que la seua qualitat de vida millore, si és possible, de manera permanent.

Una sana i natural ambició que deixa un rastre d’idees, sistemes, estructures, paisatges i construccions, contemporànies i antigues, que ens permeten observar i ens conviden a raonar sobre els objectius que cada poble s’ha marcat en cada etapa de la història; quina era i és la seua idea d’èxit. No obstant això, la humanitat mai assacia la necessitat de transformar el seu ecosistema i s’imposa noves metes tan prompte supera les anteriors.

Des de la seua invenció, bona part de la producció fotogràfica, i en particular aquella qualificable com a assaig fotogràfic, s’ha dedicat a estudiar amb gran eficàcia la forma en què tractem d’adaptar el nostre entorn, o com tractem d’adaptar-nos a ell.

Markel Redondo (Bilbao, 1978) és un autor amb un particular interés per la Comunitat Valenciana. En el seu arxiu observem una important quantitat de treballs en els quals aborda, des del paisatge, una sèrie de qüestions que tenen a veure amb la naturalesa del nostre territori. En aquest cas, proposa un recorregut visual per elements que signifiquen la nostra idea de desenvolupament i es pregunta així que entenem per èxit com a societat.