HUI:
Divendres 29 de Març de 2024 /
Obert de 10 a 14h i 16 a 20h
Dijous 14 de desembre a les 19h
Els debats del Magnànim
Enzo Traverso en el MuVIM
Parlarà de la vella i la nova extrema dreta a Europa
Gratuïta
  • Enzo Traverso en el MuVIM
    Enzo Traverso en el MuVIM
«Torna Europa als anys 30?». Aquest és el títol de la conferència en la que l'historiador italià analitzarà les concomitàncies i les diferències entre els totalitarismes d'entreguerres i les noves formacions d'extrema dreta que han aconseguit un notable èxit electoral en els darrers anys arreu d'Europa, tant als parlaments nacionals com al d'Estrasburg.

Sobretot a partir de la crisi del 2007, les formacions d'extrema dreta europea han obtingut una nodrida representació electoral, fins al punt que —com en els casos de França o Holanda— han arribat a disputar l'èxit en els comicis als partits tradicionalment hegemònics, cosa que voldria dir tant com arribar a la més alta magistratura de l'Estat. Algunes d'aqueixes formacions, fins i tot, han accedit en algun o altre moment a tasques de govern a través de coalicions postelectorals (Finlàndia o Hongria, per exemple). 

Hi ha casos que han estat especialment cridaners per a l'opinió pública, com l'inopinat auge electoral d'Alternativa per Alemanya —en un país les lleis del qual prohibeixen explícitament el nazisme i les seues expressions ideològiques o simbòliques— o els grecs d'Alba Daurada, que mai no ha amagat les seues simpaties i filiacions amb l'extrema dreta europea dels anys 30 del proppassat segle: el feixisme italià i, sobretot, el nacionalsocialisme alemany, que tingueren com a cappares, respectivament, al Duce Benito Mussolini i al Führer Adolf Hitler. Precisament la idea d'un lideratge carismàtic —en el sentit més weberià del terme— és un tret caracterològic que tenen en comú aquestes distintes formacions europees d'extrema dreta, malgrat les petites divergències ideològiques que les separen.

Míting del Front National en les eleccions europees del 2014 amb imatge de Joana d'Arc i eslògan antieuropeista

La nova extrema dreta està present en la política europea almenys des de la dècada dels 70, amb el Front National francés

Molts analistes han relacionat la irrupció política d'aquestes formacions amb els estralls derivats de la crisi del 2007 —que ha causat una greu recessió econòmica i una considerable retracció de l'Estat del Benestar— tot confiant en el fet que desapareixeran quan escampe el temporal econòmic. Però això seria oblidar que aquestes formacions han estat presents, tret d'un breu parèntesi després de la Segona Guerra Mundial, des de fa més temps que no ens pensem:  el Moviment Social Italià (MSI) va nàixer tan prompte com el 1946, el Partit de la Llibertat austríac (FPÖ) ho feu el 1956 i el Front Nacional (FN) fou fundat el 1972 per Jean-Marie Le Pen. Un partit que marcà la pauta de les noves formes d'acció política a les formacions d'extrema dreta que vingueren després

Amb tot i les seues particularitats, aquests partits polítics comparteixen alguns elements doctrinals que, en alguns casos, els relacionen amb els precedents de la primera meitat del segle XX: per exemple, la nostàlgia d'un lideratge carismàtic (si no directament messiànic), les propostes d'homogeneïtzació ètnica i la xenofòbia (cap al jueu aleshores i ara envers l'immigrant musulmà) o l'aposta per estratègies de retracció nacional (que hui en dia troben expressió en l'euroescepticisme i la renúncia a la moneda única). Però també hi ha altres elements que els distancien d'aquelles mostres primerenques de totalitarisme, sobretot l'acceptació de les formes democràtiques de competència ideològica. 

Precisament sobre aquestes diferències però també ressemblances entre dues formes d’expressió històrica —l’actual i la d’entreguerres— d’un mateix continuum ideològic situat a l’extrema dreta  parlarà l’especialista italià Enzo Traverso en el MuVIM, dins dels debats que organitza periòdicament la Institució Alfons el Magnànim

Entrada gratuïta

fins a completar l'aforament 

L'historiador italià Enzo Traverso (Gavi, 1957), doctorar a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París, és un consumat especialista en la història cultural i política de la primera meitat del segle XX, a la que ha dedicat nombrosos articles i monografies. Ha estat professor en dististes universitats europees i actualment exerceix com a catedràtic d'humanitats a la Cornell University de l'Estat de Nova York (Estats Units).

Organitza

Dades

14/12/2017 - 19:00

Lloc

Sala d’actes

Idioma

Castellà
Segueix-nos:
Subscriu-te al nostre butlletí:

Horari:
De dimarts a dissabtes:
de 10 a 14h. i de 16 a 20h.
Diumenges i festius:
de 10 a 20h.
Tarifes:
Exposició permanent:
Precisa de reserva prèvia
Informació i reserves:
Copyright©2017 MuVIM Quevedo 10 i Guillem de Castro 8 | 46001, València.  Tots els drets reservats
Site developed with Drupal