Còmic i cinema. Del tebeo a la pantalla
Aquest cicle de cinema està estretament emparentat amb l’exposició temporal «L’esclat dels clàssics», que analitza els contrastos entre els grans mestres de la historieta nord americana clàssica. I és que còmics i cinema han anat de la mà des de ben prompte. No debades són, ambdós, arts característiques del segle passat. És a dir, arts idiosincràticament modernes. Ja en la dècada de 1930 es popularitzaren els serials què, cada setmana, traslladaven a la pantalla gran les aventures dels herois de paper, com Flash Gordon o Dick Tracy. El camí, però, no era unidireccional: els espectadors de Micky Mouse o Betty Boop acabaren llegint també les seues aventures en un format diferent del que els havia vist nàixer.
Barbarella
Per a Hollywood el món del còmic ha sigut —i continua sent— una inesgotable reserva d’històries i personatges als quals ha consagrat productes de Sèrie B però també grans superproduccions, amb resultats desiguals: en eixes adaptacions al cinema podrem trobar grans èxits de públic però també notoris fracassos que, tot i comptar amb grans pressupostos, no aconseguiren connectar amb els gustos socials del moment.
Tarzán en Nueva York (1942)
En aquest cicle ens hem centrat en personatges que varen nàixer entre 1900 i 1950, que és el període comprés en l’exposició temporal que li serveix de referència. Durant set setmanes podrem vore les adaptacions que, amb major o menor encert, ha fet el cinema dels personatges més clàssics de la historieta nord-americana, com ara Tarzan, Flash Gordon, Dick Tracy o The Phantom, conegut ací com “El Hombre Enmascarado”. Però també hem inclòs obres que no s’ajusten exactament a eixos paràmetres. Una és la primerenca versió de King Kong (1933), que aplegava nombroses influències de l’aleshores incipient món del còmic i que acabà influenciant-lo notablement. L’altra és Barbarella, una superproducció francesa de 1968 amb Jane Fonda al capdavant que adaptava—amb grans dosis d’erotisme— un còmic de ciència-ficció i on s’hometjaven i alhora parodiaven els clàssics del gènere.
fins a completar l'aforament. Les entrades podran arreplegar-se en el Punt d'Informació del Vestíbul del MuVIM des d'una hora abans (18h).
Dimarts 24 d'abril
Betty Boop and the little king
Dave Flesicher, USA, 1936, 6'
Barbarella
Roger Vadim, France, 1968, VOSE, 98,
Dimecres 2 de maig
Tarzán en Nueva York
(Tarzan's New York Adventure)
Richard Thorpe, USA, 1942, VOSE, 71'
Dimarts 8 de maig
Dick Tracy (serial)
'The Bridge of Terror'
Allan James, USA, 1937, 19'
Dick Tracy
Warren Beaty, USA, 1900, VOSE, 105'
Dimarts 15 de maig
King Kong
Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsack, USA, 1933, VOSE, 100'
Dimarts 22 de maig
El hombre enmascarado
(The Phantom)
Simon Wincer, USA, 1996, VOSE, 100'
Dimarts 29 de maig
Flash Gordon (serial)
'The planet of perill'
Frederick Stephani, USA, 1936, 21'
Flash Gordon
Mike Hodges, UK/USA, 1980, VOSE, 114'
Dimarts 5 de juny
Popeye the sailor
Dave Fleisher, USA, 1933, 7'
Popeye
Robert Altman, USA, 1980, VOSE, 114'
