HUI:
Dijous 28 de Març de 2024 /
Obert de 10 a 14h i 16 a 20h
Del 19 de desembre de 2019 al 29 de febrer de 2020
Exposició temporal
Les Amours
Premi Nacional de Dibuix DKV- MAKMA (V edició)
Gratuïta
Fit for English speakers
  • Les Amours
    Les Amours

Nascut el 2015 a fi d'impulsar el talent de creadors espanyols contemporanis, el Premi Nacional de Dibuix organitzat per DKV Assegurances i MAKMA, revista d'arts visuals i cultura contemporània, —les tres últimes edicions del qual ha acollit el MuVIM— mostra el projecte guanyador d'una convocatòria publica i oberta, amb la qual busca aportar una experiència expositiva didàctica, enriquidora i capaç de generar debat, i, tot i que els artistes guardonats els anys anteriors poc o gens tenen en comú en tècnica i estil, l'organització té en el seu ADN fer fàcil la comprensió dels projectes seleccionats.

Pilar Consuegra Romero indaga en el concepte d'amor romàntic, i per a això s'endinsa en el clàssic literari Les Liaisons dangereuses (1782) de Pierre Choderlos de Laclos, títol considerat obra mestra de la literatura francesa del segle XVIII, malgrat haver caigut en l'oblit al llarg de tot el segle XIX, redescobert a les primeries del segle XX i portat a la gran pantalla sota el títol de “Les amistats perilloses”, primer per Roger Vadim l'any 1959, (amb Jeanne Moreau, Gérard Philipe i Boris Vian), i trenta anys després per Stephen Frears l'any 1988, (con Glenn Close, John Malkovich, Michelle Pfeiffer i Keanu Reeves), per a fer l'última versió coneguda Milos Forman sota el títol de “Valmont” el 1989, (amb Colin Firth, Annette Bening i Meg Tilly).

Cadascuna de les tres pel·lícules mostra revisions diferents sobre una mateixa obra literària, mirades, això sí, que aborden el referit concepte d'amor romàntic i de galanteig que es camufla entre els embolics i bones maneres durant l'acció de seduir, i que Consuegra Romero posa oportunament sobre la taula per a obrir el debat de les contradiccions socials respecte a l'afectivitat i els arquetips de relació sense normes, per les quals no rep el mateix tracte social un personatge masculí (en l'obra el vescomte de Valmont) que un personatge femení (marquesa de Merteuil).

Però el projecte no es deté ací i les reflexions s'endinsen en el paralel·lisme que hi ha entre l'etapa de la decadent França prerevolucionària del segle XVIII que descriu Choderlos de Laclos, època d'amors múltiples, confusos o llibertins, i el període actual, en què també prima la màscara i la disfressa traslladats a les xarxes socials per a expressar-se en dos conceptes molt de moda, com ara el “poliamor” o l'”anarquisme relacional”.

Dos moments de transformació identitària que tenen en comú allò instantani, i on cada vegada sembla importar menys la màgia del creuament d'un esguard, el sentit de l'olfacte en la proximitat física o la solidesa que aporta el fet de cultivar una relació amb paciència, cura i sense limitacions en el temps, preceptes que semblen d'un altre temps.

Així, amb desig d'immediatesa, allò virtual i allò virtuós es fonen i confonen, com el so de les seues mateixes fonètiques, i en aquest punt se'ns acut una oportunitat poder anar mà a mà amb una exposició de dibuix que incita a furgar en la trama de les amistats perilloses o l'amor romàntic del Rococó per a mirar-nos en nosaltres mateixos, de fora cap a endins.

“Amb el nostre culte a la satisfacció immediata, molts de nosaltres hem perdut la capacitat d'esperar.”
Zygmunt Bauman

Pel que fa a la formalitat estètica, Consuegra Romero revisa François Boucher (1703-1770), d'estil galant propi del Rococó, singular també per les seues escenes mitològiques, Jean-Honoré Fragonard (1732-1806), distingit per l'exuberància o l'hedonisme, i en concret Jean-Antoine Watteau (1684-1721), que aporta les maneres tant del primer Rococó com de l'últim Barroc francès amb escenes de festejament amorós i diversions. Ja al segle XX, la sort de la juxtaposició i distància de plànols condueix a Marc Chagall (1887-1985), quan coincideix amb les seues gammes de blaus.

Tècnicament parlant, els dibuixos de Consuegra Romero són traços realitzats amb bolígraf (BIC) i/o retolador sobre paper, creacions i recreacions en clau figurativa que, per tal de capficar-se en la realitat de cada projecte, va traçant compulsivament, i en els quals, generalment, es manifesta molt crítica amb els murs que construeixen les societats d'Occident.

“Un dibuix és simplement una línia que fa un passeig.”
Paul Klee

Text: Vicente Chambó

Accés lliure

Lloc

El Cub
Segueix-nos:
Subscriu-te al nostre butlletí:

Horari:
De dimarts a dissabtes:
de 10 a 14h. i de 16 a 20h.
Diumenges i festius:
de 10 a 20h.
Tarifes:
Exposició permanent:
Precisa de reserva prèvia
Informació i reserves:
Copyright©2017 MuVIM Quevedo 10 i Guillem de Castro 8 | 46001, València.  Tots els drets reservats
Site developed with Drupal