La seua elecció per la captura pura del volum en l'espai l'impulsa a investigar els grans mestres de la composició i la perspectiva, el Davallament de la creu de Pontormo, l'Enterrament de Crist de Caravaggio, i en aquesta exposició, a més a més, el Sant Sebastià de Josep de Ribera, lo spagnoletto, que va passar pràcticament tota la seua vida a Itàlia. Cesare Pergola afronta sense pors els grans formats com ara la seua darrera reinterpretació tridimensional dels condemnats (I Dannati) del gran fresc de Luca Signorelli de la Capella de sant Brici de la catedral d'Orvieto, recentment exposat als subterranis de la mateixa capella.

El seu treball no és únicament la reconstrucció tridimensional realitzada a mà de les obres elegides; aquest treball comporta tota un investigació que ens permet entrar en l'obra i veure l'escenografia de l'obra i la seua arquitectura completa.

Aquesta possibilitat d'alguna manera trenca la rigidesa i tirania de la perspectiva en poder tenir més d'un punt de visió, sense la necessitat de recórrer a la perspectiva múltiple del cubisme o a la perspectiva invertida de les icones russes.

Aquesta investigació sobre l'espai i el volum no es limita a la pintura; la sèrie fotogràfica La mesura del cos i els mappings de la sèrie Fantasmes rupestres conformen la investigació sobre la perspectiva i tanquen la trilogia.

Amb la projecció d'una xarxa ortogonal de llum blanca sobre els cossos nus dels models, Pergola aconsegueix, en les fotografies obtingudes, un resultat gràfic el volum del qual és molt similar als wireframes de les construccions digitals tridimensionals que produeix una trobada de resultats estètics que d'alguna manera confirma la versemblança dels treballs realitzats sobre la pintura bidimensional. El cercle queda tancat amb els Fantasmes rupestres. L'espai obert, vessants de muntanya, murs públics, edificis, etc., són envaïts per projeccions tridimensionals de wireframes objectuals.

Amador Griñó