En el segle XVI, Ferran II —arxiduc d’Àustria i comte del Tirol— va reunir en el seu castell d’Ambras (Innsbruck) una col·lecció d’art, rareses i curiositats conegudes com «Cambra d’Art i Curiositats» que està considerada com un precedent renaixentista dels actuals museus. La mostra «Refugis»  és una moderna «cambra de les meravelles» on s’arrepleguen les últimes obres eixides del taller i la inspiració de l’artista Tetê de Alencar. Una cambra de les meravelles pròpia, intransferible i profundament femenina.

L'artista ha aprofitat els elegants joiers eduardians i victorians que tradicionalment contenien joies lliurades com a regals a les dones per a —mantenint el contenidor però canviant el contingut— retre homenatge a la naturalesa rescatant-la, protegint-la i oferint, als qui com ella deploren la seua destrucció, xicotets refugis —o jardins propis—als quals acudir quan ja no queda res. Aquesta idea de jardí propi, tancat en bells estois de joies es vincula amb la idea de «paradís», paraula d'origen persa que significa «jardí tancat, jardí del Edén», aquell hortus conclusus que en la imatgeria cristiana és també una dels títols i atributs de la Mare de Déu.

L'artista ha aprofitat els elegants joiers per a  retre homenatge a la naturalesa rescatant-la, protegint-la i oferint, als qui com ella deploren la seua destrucció, xicotets refugis —o jardins propis—als quals acudir quan ja no queda res

Aquesta idea de confidencialitat està present en altres obres que també s'exposen en la mostra, com en les quatre escultures de cristall de la sèrie Secrets, delicades peces transparents que contenen en el seu interior un secret escrit per l'artista i que ningú podrà desvetlar, romanent així ocult i protegit a l'interior de la bambolla de cristall. O també en dues peces de la sèrie Enigmatic objects: dues càmeres d'un sol ús usades per l'artista i folrades amb vellut les pel·lícules del qual no podran ser revelades mai si no és al preu de destruir l'obra.

La sensibilitat femenina —o, com prefereix denominar-ho Tetê de Alencar, «l'estètica delicada, preciosista i minimalista»— travessa tota l'obra de l'artista i generalment amb tints reivindicatius. De fet, la idea motriu de la principal sèrie d'objectes de la mostra —Opposite ecotopies— protagonitzada pels joiers victorians i eduardians pretén «donar-li la volta» a l'ús tradicional d'aquests objectes, elegants embolcalls de joies lliurades com a regal masculí.

Després de la lluentor, el glamur i la bellesa d'eixes caixes de joieries s'oculten també fosques realitats, com la de l'esclavitud, la desigualtat i el desastre mediambiental

Perquè ara aquelles antigues caixes de joieries desproveïdes del seu contingut original —sense funció aparent— són recuperades ara per a un nou i més noble propòsit: recordar-nos que després de la lluentor, el glamur i la bellesa s'oculten també fosques realitats, com la de l'esclavitud, la desigualtat i el desastre mediambiental. Perquè els diamants, safirs, maragdes i topacis que originalment contenien aquells estoigs van ser i són extrets a canvi de moltes vides de miners perdudes en fosques coves o inhumans garimpos i la indústria dels metalls i de les pedres precioses contribueix a la destrucció dels boscos i de les cultures indígenes o autòctones.

Però no solament açò. En la seua obra, Tetê de Alencar també denuncia la perversa economia del regal que s'oculta després d'aquells polits embalatges. I és que eixa —aparent— ofrena amorosa pot tancar a voltes certa perversitat, ja que un acte sovint sincer podia ser també en un instrument de persuasió, seducció o exculpació i una indefectible mostra de poder. Com remarca el comissari de l'exposició, Amador Griñó, «quan un home feia un regal car d'aquestes característiques —joies caríssimes i bellíssimes— la majoria de les vegades només volia aconseguir alguna cosa o fer-se perdonar alguna cosa».