Una obra fotogràfica és capaç de dir molt més, no solament reprodueix tot allò que l’ull veu, sinó que fa veure tot el que l’ull no abasta. L’esclat del metall contra la fusta, paella i platet, colpejats amb cadència i decisió, a cada colp una reivindicació, una queixa i un gemec. El Roig coratge, que encén la lluita i alça la veu. El Negre, un dol sord i fosc davant la impotència. El Blanc impol·lut, el color de les conquestes, dels valors de qui no calla.

«Dones Valentes» és la història de les germanes Martí, que visibilitzava en elles la defensa i la resistència efectuada des del barri del Cabanyal

Vides salades, dolces i amargues, com els plats cuinats en recipients vermellosos convertits en la veu de les dones. Elles, les més valentes, que solament necessiten la seua veu per a legitimar-se. Com el barri que les acull i arreplega, que les alimenta i els dóna vida, un supervivent —com tantes altres— és el barri del Cabanyal fent front a la desraó.

«Dones Valentes» és la història de les germanes Martí, que visibilitzava en elles la defensa i la resistència efectuada des del barri del Cabanyal. L’obra que es mostra en el Vitrall és una imatge fotográfica de tres dones tocant la casserola a la porta d’una casa en este barri. Són dones majors, de pèl blanc, rostres somrients, vestides de negre i aparentment feliços en la seua vida quotidiana. Una vida i una felicitat que es va veure pertorbada per l’amenaça d’enderrocament i expulsió de la casa —construïda pels seus pares en 1908— en la qual havien nascut, crescut, casat, parit als seus fills i on volien morir dignament.

Manifestació Cabanyal Portes Obertes

Aquestes dones amb les seues robes de color negre, les seues cares amables i els seus cabells blancs, ens representen a tots i totes en la conquesta de la igualtat. Perquè nàixer amb un sexe et condiciona i et predisposa.

Elles ens conviden a trencar, martell en mà, amb els vells models i diluir les diferències demolint, no cases ni llars, sinó estructures socials estancades que fan olor de podrit i que tot ho entollen. Deixant que l’aire net de la proximitat de la platja se’n porte aquest tuf de rigidessa patrircal que encara ens asfixia i ens continua indicant l’eixida.

Exemplar model a seguir el de les tres germanes Martí. Dones valentes, resistents, decidides que ens mostren que la batalla no té edat. Com l’artista, Maribel Domènech, feminista, que amb la seua mirada particular ens fa connectar amb aquesta realitat tan pròxima i genuïna, com també reflexionar sobre el llast dels models adquirits, mostrant-nos que nous comportaments són possibles.

Al costat de l'obra de Maribel Domènech, s'exhibeixen en el mur del museu els vídeos «Acció contínua... des del 1951» i «Reina 135». El primer repassa la trajectòria artística de Maribel Domènech. El segon, de Pedro Ortuño, fa al·lusió a la vivenda de les germanes Martí, les quals relaten les vivències transcorregudes en la casa que el pla urbanística pretenia derrocar.